Vallat

Vallat

Vallat
Bells paratges entre muntanyes i boscos.

Descobreix el secret de Vallat

Bells paratges entre muntanyes i boscos.

Se caracteriza por: Vallat de siempre ha sido un pueblo festero por excelencia donde los actos religiosos y el toro son el eje principal unido a bailes, fuegos, teatro, deportes y actividades para saberse divertir siempre con alegría y buen humor. Especialmente, las fiestas patronales tienen lugar a mediados del mes de agosto en honor a su virgen.

Com arribar

Vallat està a 37 km de la seua capital, Castelló de la Plana, i pertany al partit judicial de Llucena. Es troba enllaçat per bones carreteres amb els seus pobles limítrofs: a l’est amb Fanzara, al nord-oest amb Argelita, al sud-est amb Espadilla i a l’oest amb Toga. Per a accedir a aquesta localitat des de Castelló de la Plana, cal que agafeu la CV-20 i després, la CV-194.

Vallat està situat a una altura de 276 metres sobre el nivell del mar i té una superfície de 5,09 km2. Es troba en la denominada “bossa de Fanzara”, que segons el geòleg Vilanova Piera està composta per capes d’argila, tap, calcària amb depòsits d’algeps i bancs de gres, i està rodejada de contraforts muntanyosos, entre els quals destaquen les muntanyes de La Umbría, Peña Saganta, Loma Partida, Loma Herrera, El Tuco, Corral Blanco… Els seus horts estan regats per les fredes i cristal·lines aigües del riu Millars, i el seu afluent, el riu Vilafermosa, es troba a Vallat.

Situació geogràfica

El nucli urbà se situa junt al llit del riu Millars i es troba a una altura de 276 metres.

El riu Millars rega el terme municipal i prop es troba l’embassament de Ribesalbes. Gran part del terme està poblat per grans extensions de bosc, on les espècies predominants són els pins i les alzines. Així, 430 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i només 40, per superfícies de cultius.

Les altures mitjanes no són excessivament importants i la influència del mar Mediterrani, molt pròxim, provoquen que a Vallat es gaudisca d’un clima molt agradable.

Llocs d’interés (del municipi i de la comarca)

Riu Millars i el seu afluent, el riu Vilafermosa

El riu Vilafermosa desaigua sobre el riu Millars. L’existència de dos cursos d’aigua transparent, que travessen tot el terme municipal, sense contaminació i constants al llarg de tot l’any, confereix a aquest municipi un atractiu especial, perquè dota de molta riquesa i diversitat l’entorn natural. A l’entorn dels dos rius cal citar llocs especialment atractius, com el pou de la Roca del Molino (enfront del poble, que s’utilitza com a piscina natural), el pou de Vidal i la Peña Negra. En la confluència dels dos rius s’alça la presa de Vallat, un embassament de dimensions reduïdes, així com la central elèctrica, que aprofita l’aigua del riu per a transformar-la en energia elèctrica.

Mina de marbre

Es troba muntanya denominada El Cerro. En aquesta muntanya encara s’aprecia amb exactitud la ubicació d’aquesta mina.

Fuente de la Salud

Font construïda en 1930, durant l’alcaldia de Matías Campos, amb el propòsit de donar un subministrament constant i fiable d’aigua potable, tant a la indústria existent com als veïns de Vallat. La seua construcció no va ser fàcil, pel fet que no només es tracta d’una mera font per a facilitar l’ompliment de cànters i botiges de l’època, sinó que es va crear un espai ampli, amb amples escales d’accés i bancs en els laterals. A més, té un alt valor sentimental, ja que els veïns van col·laborar desinteressadament en l’execució de les obres i inclús van contribuir a enriquir-la amb donacions, com és el cas de l’esfinx de lleó en bronze que n’adorna la canella, donada per Julia, de la família dels “Morenos”.

Castell de Ganalur

Hi ha molt poques dades referents a aquest castell. Sabem que ja existia en els segles xiii i xiv, perquè hi ha documents que així ho testifiquen. En el Llibre del Repartiment es deixa clara la seua existència i s’indica la seua proximitat al Castillo del Buey Negro, a Argelita. També queda constància de l’orde de destrucció del “castrum et villa de Ganalur”. És per aquesta raó que hui es troba arruïnat totalment i fins i tot és difícil trobar la seua ubicació exacta. Les seues ruïnes estan en una lloma situada a l’oest de Vallat, en una zona molt pròxima a les demarcacions d’Argelita i Toga. El castell va haver de defensar el límit de la baronia d’Arenós i pertanyia a l’almohade sàyyid Abu Zayd, com la major part d’aquests territoris. Únicament s’observen diverses restes escampades, que degueren pertànyer a aquesta fortalesa.

Casa Abadia

Originària del segle xvii, és una de les construccions més antigues de la població. Pot ser que anteriorment fora una mesquita i una església catòlica després de diversos segles.

Església parroquial de Sant Joan Evangelista

Dedicada al patró del municipi, sant Joan Evangelista. Va ser construïda en el segle xviii, és d’estil corinti i té una nau central amb púlpit, altar major, capella, sagristia i cor en la part posterior. Se sap que l’església va ser construïda per les gents de Vallat. Les seues campanes van ser foses a la plaça del Forn i la seua gran sonoritat és deguda a les monedes de plata que van tirar els veïns quan la van fondre. El rellotge de l’església va ser un regal d’un alcalde que va fer la promesa de regalar-lo si guanyava les eleccions.

A l’entorn dels dos rius cal citar llocs especialment atractius, com el pou de la Roca del Molino

On menjar (restauració)

Bar Vallat

C/ Alta, 7, baix, 12230, Vallat (Castelló) Dilluns a diumenge 9.00 h – mitjanit

Bar La Calma – Argelita

Bar situat a Argelita, bon ambient i menjar de qualitat, plats típics de muntanya, tapes, begudes, cubates, cafés i més.

C/ Honorato Ros, 27, 12230, Argelita (Castelló)

Dimarts a diumenge 9.30 h – 19.00 h

Bar Los Ojales – Fanzara

Bar acollidor i informal, ideal per a grups. Un lloc còmode i familiar, amb bon ambient.

C/ Santo Sepulcro, 8, 12230, Fanzara (Castelló)

Obert de dilluns a diumenge, de 8.00 h a 23.00 h.

Telèfon: 678 26 87 85

 

Bar d´ abajo – Fanzara

Cuina tradicional, jocs de taula.

C/ Santo Sepulcro, 1, 12230, Fanzara (Castelló)

Telèfon: 600 06 40 55

Horari: de 7.00 a 0.00 h de dilluns a diumenge

Sant Francesc Restaurant

És un referent en el sector de la restauració a la localitat castellonenca de l’Alcora. Negoci familiar on impera l’amabilitat i el bon servei. Tenim unes còmodes instal·lacions climatitzades, un celler variat i salons privats per a qualsevol classe de celebracions. Els nostres plats destaquen per la qualitat i el respecte a les matèries primeres, amb receptes i presentacions actualitzades. Sense oblidar la importància de la tradició, que es desprén dels plats típics que tampoc falten en la nostra cuina, com l’olla de cardets, el conill al timó i caragols, i, per descomptat, els nostres caragols blancs de muntanya, tan apreciats i valorats en la nostra zona.

Av. Castelló, 19, 12110, l’Alcora (Castelló)

Diumenge a divendres 13.00 h – 17.00 h

Informació i reserves: 964 360 924

Correu electrònic: info@restaurantsantfrancesc.es

Telèfon: 964 36 09 24

 

Restaurant Ermita Santíssim Salvador en Onda

CV-20, km 16, 12200, Onda (Castelló)

Dimecres a divendres 9.00 h – 17.00 h. Dissabte 9.00 h – 0.00 h. Diumenge 9.00 h – 17.00 h.

Telèfon: 618 44 25 85

 

On dormir (allotjament)

Casa rural del horno

Som una casa rural amb encant, a Vallat, Castelló, sense pretensions, però on tot està pensat perquè passes una estada feliç amb el teu grup d’amics, família i, per descomptat, amb els teus fills, perquè a la Casa Rural del Horno, els xiquets s’allotgen gratis i les mascotes també. La casa disposa de dues habitacions dobles (una amb llit de matrimoni i l’altra amb dos llits), un ampli saló menjador amb fumeral, una saleta amb estufa de llenya, cuina equipada i un pati interior amb torrador, i està preparada per a allotjar còmodament fins a huit persones. La casa rural ha sigut decorada pel propietari, Angelino, que fa uns capçals molt originals. Sense més, et convidem a conéixer-nos i a gaudir de nosaltres, una salutació ben cordial. 

C/ Baja, 5, 12230, Vallat (Castelló)

Informació i reserves: 617101394 – 617 10 13 94

 

El Castellet Fanzara

L’Hostal Rural El Castellet és l’antiga casa quarter de Fanzara, que va ser rehabilitada l’any 2005 per a albergar huit apartaments amb ocupacions de dos, quatre i fins a sis persones, i dues habitacions dobles. Els apartaments tenen bany privat, cuina completa amb parament i saló amb televisió. Els apartaments tenen entre dos i tres habitacions segons la seua tipologia, i les habitacions, un dormitori. El personal de l’establiment és jove, dinàmic, experimentat i bilingüe. Estarà gustós de fer la vostra estada el més còmoda possible i aclarir tots aquells dubtes que pugueu tindre, així com explicar-vos quins llocs podeu visitar, tant a Fanzara com als voltants. L’Hotel Rural El Castellet està situat a menys d’una hora de camí amb cotxe des de Vallat.

C/ Santo Sepulcro, 36, 12230, Fanzara (Castelló)

Telèfon: 681 01 58 14

 

Hotel restaurante Verdia

L’Hotel Restaurante Verdià està situat en la xicoteta localitat de Suera i presenta parets de pedra i bigues de fusta originals. Les habitacions de l’hotel disposen d’aire condicionat i connexió wifi gratuïta. Les habitacions rústiques de l’Hotel Verdià tenen televisió i bany privat. El restaurant serveix cuina mediterrània local, composta per una varietat de carns, fruites i verdures fresques. Aquest hotel es troba envoltat de boscos d’alzines i pins, i està prop del Parc Natural de la Serra d’Espadà. Aquesta zona és ideal per a practicar ciclisme i senderisme. A més, l’hotel ofereix un servei de lloguer de cotxes.

C/ Calvari, 2, 12223, Suera (Castelló)

Telèfon: 964 61 30 10

Gran Hotel Toledo

El Gran Hotel Toledo és un còmode establiment que marca un nou concepte d’hotel gastronòmic, obert a la ciutat i a totes les seues tendències. Ideal tant per als viatges de treball com d’oci, freqüents en una ciutat com a Onda, que combina a la perfecció modernitat i història. Al Restaurant Toledo s’elabora una cuina tradicional i creativa, que el delectarà amb les millors receptes de la cuina mediterrània. A més, durant tot l’any du a terme jornades gastronòmiques per al gaudi del paladar, amb gran reconeixement popular i empresarial.

C/ Argelita, 20, 12200, Onda (Castelló)

Telèfon: 964 60 09 72

Vallat

Festes i tradicions

Vallat sempre ha sigut un poble fester per excel·lència. Els actes religiosos i el bou són els eixos principals, units als balls, focs, teatre, esports i activitats per a saber divertir-se sempre amb alegria i bon humor.

Les primeres festes comencen molt prompte, quasi començant l’any, amb la celebració de Sant Antoni, el 17 de gener. La benedicció d’animals, les fogueres i els balls populars en són els protagonistes.

Cap a mitat d’any, el 3 de maig, se celebra el Dia de la Santa Creu, festa d’índole religiosa en què es recorda la troballa de la Santa Creu. Es duen a terme processons i misses.

I, finalment, les festes patronals tenen lloc a mitjan mes d’agost, en honor a la seua verge, és a dir, en honor a la Mare de Déu d’Agost. S’hi succeeixen festejos taurins, com les vaquetes i els bous embolats; les revetles; les processons; els dinars de germandat; etc.

Activitats/turisme (en família, d’aventura…)

Escalada: Zona d’escalada Vallat

Cal agrair l’existència de les zones d’escalada en aquest bonic paratge, amb vies molt boniques i peculiars. Parets amb una certa complexitat, amb agulles, canals, afonaments i esperons, amb moltíssims forats. Predomina l’escalada atlètica, vertical i contínua. La roca és molt abrasiva i blana i, en general, té bones preses, però alguns trams són molt difícils. Les zones d’escalada tenen orientació nord-oest.

Accés: Venint d’Onda per la CV20 i direcció Montanejos, passeu de llarg l’encreuament de Fanzara-Vallat i uns tres quilòmetres després, en una recta prolongada, es troba un apartador per a accedir a la central de Vallat al marge dret. Ací és on es pot deixar el cotxe i, després de creuar la carretera a peu, pugeu per la pista que està tancada amb una barrera. Al final està la bassa del salt de la central, que cal que rodegeu pel seu marge esquerre per a continuar per un sender fins a la base de la paret, que recorre tot el peu del mur fins al sector final.

Caràcter de l’escalada: De roca calcària abrasiva però un pèl més blana que en altres murs pròxims i amb molts forats. L’altura de les vies és d’una mitjana de 20 m i graus que van de 4+ fins a 7b; predomina el 5+/6a i hi ha unes 70 vies. En la majoria de les ocasions la qualitat i l’adherència de la roca són bones.

Orientació: Aquest sempre ha sigut un dels seus punts a favor. La seua orientació és nord-oest, per la qual cosa l’ombra acompanyarà fins a l’hora de dinar. A partir de les 15.00 h arriba el sol. S’hi pot escalar pràcticament tot l’any.

Església parroquial de Sant Joan Evangelista.

Ajuntament de Vallat.

Història i patrimoni

Els orígens de Vallat són difícils de determinar, ja que no es disposa de documentació fiable. Es comencen a localitzar dades en la dominació almohade en el segle xiii, que donen a entendre el seu origen musulmà i la seua pertinença al Regne de València, el rei del qual, el sàyyid Abu Zayd, era amo i senyor de tot el regne valencià.

Els escassos pobladors de la colònia morisca de Vallat vivien de l’agricultura i de la criança d’animals casolans per al seu manteniment en règim de dependència, i eren nominats “els escaricos”. Eren un grup de persones instal·lades en un territori a canvi d’una renda o part dels seus fruits a l’amo, que era normalment un home de lletres militar o de l’Estat.

Encara que n’eren pocs, tenien una mesquita xicoteta per als seus resos. Va ser un gran dirigent de Vallat Abu Zayd Quaffard, ajudant del rei sàyyid Abu Zayd de València. En la Reconquista del Regne de València, duta a terme per Jaume I d’Aragó, cal distingir dos aspectes: primer, la política del rei Jaume I; segon, la crisi musulmana.

La política del rei Jaume I va ser convocar les Corts a Tortosa, a l’abril de 1225, amb la intenció de reclutar voluntaris entre nobles, clergues i vassalls per a conquistar les terres valencianes. Els va prometre que les terres conquistades serien repartides en forma de:

  1. Reialenc: el rei dona terres als nobles per mitjà de les dotacions l’any 1248, però estan subjectes al monarca per al servei de l’Estat.
  2. Senyoriu: ací les terres es concedien al senyor per mitjà de les cartes de poblament, que arreplegaven els seus drets i obligacions d’impostos i variaven d’un senyor a un altre, però el llaurador no era amo de la terra.

Després dels acords d’Alcanyís, l’any 1231, en els quals va comptar amb la col·laboració del senyor Balasc d’Alagó i el mestre de l’orde militar de l’Hospital, Jaume I va conquistar Morella i Ares, Peníscola, Castelló de la Plana… és a dir, tots els pobles de la província.

La crisi musulmana: En el regne moro de València, l’any 1229, hi va haver-hi lluites internes pel poder i el rei sàyyid Abu Zayd va ser expulsat per un cap moro anomenat Ben Zayan, que va ocupar el seu tron.

Aquest fet històric va avançar la reconquista al Regne de València, perquè el rei destronat, el sàyyid Abu Zayd, va demanar ajuda al rei Jaume I a Calataiud per a recobrar el seu tron, a canvi de ser vassall seu i entregar-li tots els castells i places que conquistara, per a repartir-les entre els seus nobles, clergues, ordes militars, homes rics, etc. Peníscola, Culla, Jérica, Alpuente, Segorbe, etc. van ser conquistades en forma de senyoriu absolut. Fins a arribar a València, en 1238, on va ser derrotat Ben Zayan, que va ser l’últim rei moro de València amb el poder absolut.

El nou rei, el sàyyid Abu Zayd, va ser vassall del rei Jaume I. El rei moro va conservar molts feus, i un d’aquests, Villahermosa del Río, el va entregar com a dot a la seua filla Alda Fernanda quan es va casar amb un home ric, lloctinent del rei Jaume I, anomenat Eiximén Pérez de Tarazona. Després es va canviar Tarazona per Arenós, ja que havia rebut del rei Jaume I la baronia d’Arenós, com a premi als seus serveis.

Com que va rebre com a dot de la seua esposa Villahermosa del Río, amb els seus pobles i aldees, és a la baronia d’Arenós on apareix, en els llibres consultats, Vallat, l’any 1242, unit als pobles de Cortes, Montán, Montanejos, Cirat, Tormo, Pandiel, Villahermosa del Río, Zucaina, Castillo de Villamalefa, Ludiente, Puebla de Arenoso, Torrechiva, Espadilla i altres aldees més menudes.

La baronia d’Arenós es legislava per mitjà de les cartes de poblament, que contenien els drets i deures que tenien els musulmans i els cristians per a conviure, aplicant les lleis o furs d’Aragó, que posteriorment van ser substituïts pels Furs de València de Jaume I, la comissió dels quals va presidir el bisbe de València Vidal de Cañellas. Com les terres van ser repartides pel rei als seus lleials (nobles, clergues, rics, etc.), aquests van fer el mateix amb els seus vassalls, per mitjà del Llibre del Repartiment, on quedava escrit quina era la terra del vassall i els tributs que havien de pagar al seu senyor i a l’Església.

Tant les cartes de poblament com el Llibre del Repartiment són documents de valor històric, però difícils de localitzar. El de Vallat potser estarà en els arxius de la Corona d’Aragó, en els registres 5, 6 i 7.

Una dada importantíssima en la Reconquista va ser el poder tan gran que exercia l’Església a través dels seus ordes militars. Per aquesta zona el més important va ser el de Montesa, creat l’any 1317 a la Corona d’Aragó, i va ser Onda la plaça forta en la seua organització.

Aquests ordes militars van ser creats per a salvaguardar la fe catòlica i la seguretat en pobles i camins contra el bandidatge i, encara que al principi complien amb la seua missió, amb el pas del temps, i a causa del gran poder econòmic que tenien en béns i terres, els seus mandataris van caure en la corrupció.

Però tornem a la història de Vallat dins de la baronia d’Arenós. L’any 1352 va passar com a dot al ducat de Gandia en casar-se Alfons d’Aragó, duc de Gandia, amb Violant d’Arenós, filla del senyor Gonçalbo Díez d’Arenós (net d’Eiximén Pérez d’Arenós i Alda Fernanda) i de la senyora Joana Cornel. El fill d’Alfons d’Aragó, duc de Gandia, amb Violant d’Arenós, anomenat Alfons, va morir en 1424 sense una altra successió que un fill bastard anomenat Jaume, per la qual cosa els dominis del duc, entre els quals es trobava Vallat, van passar a la Corona d’Aragó.

El fill bastard es va revelar contra aquesta decisió i es va enfrontar al rei d’Aragó, Joan II, i es va apoderar de la baronia fins al 19 d’agost de 1464, quan el van fer presoner, amb la rendició de Villahermosa. Va estar empresonat fins a la seua mort al castell de Xàtiva.

Llavors els dominis d’Arenós van passar durant 10 anys a dependre dels jurats de València, i es van reintegrar després als dominis d’Aragó. Joan II d’Aragó va cedir els drets d’aquesta baronia al seu fill natural Alfons, amb el títol de duc de Villahermosa l’any 1474, data en què va prendre possessió, encara que va ser concedida el 17 de novembre de 1465, segons l’historiador Zurita en els annals d’Aragó (p. 2, llibre 19, cap. 61, full 271).

Hui en dia ostenta el títol de duc de Villahermosa, sense cap valor especial, José Antonio Azlor d’Aragó i Hurtado de Zaldívar, duc de Granada d’Ega i de Luna, marqués de Cabrera, comte de Juara i vescomte de Zolina.

Els dominis de les terres dels ducs de Villahermosa van finalitzar per diverses desamortitzacions influenciades per la Revolució Francesa. Així, en la primera, en les Corts de Cadis de 1812, es va aprovar un decret que va entrar en vigor amb data 4 de gener de 1813, en la qual s’ordenava que tots els erms i reialencs passaven a ser propietat particular i, encara que aquesta llei va ser abolida per Ferran VII l’any 1814, va ser definitivament posada en vigor per la desamortització dels béns de Mendizábal l’any 1837.

Artesania/gastronomia

La gastronomia típica de Vallat segueix les directrius de la cuina mediterrània de muntanya. En aquest cas, plats forts basats en productes naturals, en què les carns tenen especial rellevància. Així, destaquem l’olla casolana i la carn de caça, especialment el porc senglar, molt abundant al terme municipal.

Climatologia/meteorologia/geografia

  • Superfície del municipi de Vallat: 501 hectàrees, 5,01 km² (1,93 mi)
  • Altitud del municipi de Vallat: 272 metres d’altitud
  • Coordenades geogràfiques
  • Longitud: -0.336432
  • Latitud: 40° 1’ 47” Nord
  • Longitud: 0° 20’ 11” Oest

Ecología

Vallat es troba envoltat de paisatges preciosos, en els quals predominen espècies com els pins i les carrasques, a més de tarongers i altres regadius.

ENCANTS NATURALS

Són nombrosos els encants naturals de Vallat, principalment relacionats amb l’aigua. Els rius Vilafermosa i Millars originen llocs emblemàtics. Pous com el Pozo de la Roca del Molino, el Pozo Vidal o la Peña Negra, amb la seua mola de pedra i fonts com la Fuente de la Salud, situada al nucli urbà, la Fuente de Ramírez i la Fuente de la Señora, li atorguen un paisatge de gran interés per al visitant. A més, podem gaudir d’una vista singular com és la del Salto del Agua, antiga séquia de la central elèctrica, que dona lloc a un bell i original record fotogràfic, quan solten l’aigua de la bassa.

Entitats/telèfons d’interés

Asociación Amas De Casa Azahar.

Teléfono: 964 619 194

Asociación De Jubilados Santa Teresita De Jesús.

Teléfono: 964 619 194 

Asociación Cultural y Taurina De Vallat.

Teléfono: 964 619 194

Asociación Cultural El Carro. 

Teléfono: 964 619 194

info@vallat.es

Completa la ruta
(punts de segellament, com aconseguir-la)

Bar de pueblo