Per a trobar els primers habitants de la població ens haurem de remuntar a èpoques remotes. Es coneixen assentaments ibers, la qual cosa ens dona mostres que des dels temps prehistòrics la zona ha estat poblada. Hi ha referències escrites en temps de la dominació romana que parlen d’unes tribus que bé podrien haver estat assentades en aquesta zona. Després de la dominació romana, la població va canviar la seua ubicació original i es va establir on hui podem trobar-la. Trobem restes d’aquests assentaments entre les pedres dels ponts i disseminades per uns quants llocs. La primera referència del municipi es produeix durant el període musulmà, quan rebia el nom de Torre de la Figuera. La localitat, com a gran part de la comarca, és conquistada per Jaume I el 22 d’abril de 1236 en capitular el rei musulmà, el sàyyid Abu Zayd. Aquell dia, convertit Abu Zayd al cristianisme i sent batejat amb el nom de Vicent, va fer la coneguda donació de «castres, viles i alqueries que jo al present posseïsc i puga posseir, que de dret han de pertànyer a la seu sogorbina», al bisbe de Segorbe Guillermo Eximeno o Gimeno.
Poc després, en 1248, es produeix una rebel·lió dels habitants de la serra d’Espadà, que continuaven sent musulmans, capitanejada per Al-Azraq, que comptava amb gran suport a Higueras pel fet que es trobava relativament allunyada de les principals rutes de pas.
En 1368 el bisbe de Segorbe, Joan de Barcelona, va permutar Higueras per la localitat de Navajas a María Sánchez de Lumberri, senyora d’Higueras, amb la qual cosa va passar a ser feu del Bisbat. A pesar d’aquest canvi de mans, la població continuarà sent majoritàriament musulmana fins a l’expulsió dels moriscos en 1609. Després d’aquell fet transcendental, la localitat va passar a dependre de la baronia d’Ayódar junt amb Villamalur, Fuentes de Ayódar i Torralba del Pinar. Li va ser atorgada la carta de poblament en 1611 pel senyor Miguel Jofre, baró d’Ayódar.
Després de la desamortització de Mendizábal, i sota les pressions d’altres senyorius, Higueras perd gran part dels seus terrenys, amb la qual cosa el terme municipal queda pràcticament igual al que hui coneixem. Ben entrat el segle XIX, es produeixen diversos altercats entre la població d’Higueras i la fronterera Pavías ―aquesta última afrontava fins al límit del nucli urbà― i davant d’aquestes disputes, els senyors de les dues poblacions van decidir canviar els límits, tal com hui els trobem.
Patrimoni/monuments:
Monuments civils:
Forn mudèjar
Forn mudèjar del segle XIII; alberga a l’interior el Museu del Pa, una de les poques meravelles d’aquest tipus que es troben actualment en ple ús després de la restauració. Cada any s’encén durant les festes en honor de la Mare de Déu durant el mes d’agost per a l’elaboració dels tradicionals dolços, els congrets, que més tard se subhasten en públic.
Pl. Iglesia, 1. Telèfon 964145546
Llavador del segle XIII-XIX
De titularitat municipal, aquesta obra d’enginyeria hidràulica es troba en perfecte estat i en funcionament després de la reforma recent i és un dels pocs que queden a la Comunitat Valenciana. En un principi, estava descobert i amb la reforma es va posar teula. Està dividit en dues parts, amb usos diferenciats. La primera, més gran, s’utilitzava per a llavar la roba, i la segona s’utilitzava per a llavar utensilis i parament.
C/ Fuente, 6. Telèfon: 964145546
Ponts romans
A Higueras hi ha dos ponts romans.
Monuments religiosos:
Església parroquial consagrada a la Puríssima
Situada a la plaça de l’Església d’Higueras, la façana exterior de l’església és de maçoneria amb reforç de carreus o grans blocs de pedra en els cantons. La porta de llinda segueix la línia de la teulada, que presenta coberta a dos aiguavessos. A la façana podem observar una espadanya que alberga dues campanes. A l’interior presenta una sola nau de tres trams amb suports de pilastres. La volta és de canó amb llunetes en la nau per a la il·luminació del temple. En la capçalera es disposa mitja esfera en absis. També presenta un cor de balustrada de fusta. El sotacor s’articula amb un arc de mig punt rebaixat. Quant a la decoració interior, es decora amb pilastres amb capitell jònic. En la volta i en l’absis presenta atributs marians.