Villamalur
INICI
POBLES
ITINERARIS
MAPA
REGISTRO
Des de Castelló de la Plana: heu d’accedir a aquesta localitat a través de la CV-20, agafeu a Onda la CV-223 i continueu per la CV-205 per a arribar a la CV-202.
Villamalur (Vilamalur, en el topònim valencià) és un municipi de la província de Castelló, pertanyent a la Comunitat Valenciana. Situat a la comarca de l’Alt Millars, d’origen àrab.
El nucli urbà se situa en un pintoresc emplaçament sobre una muntanya elevada, per damunt de camps i barrancs, en el sector nord-occidental del Parc Natural de la Serra d’Espadà. El poble es troba a una altura de 644 m sobre el nivell del mar. Villamalur posseeix un terme molt accidentat quant al seu relleu, i té una altura mitjana de 700 m. Hi destaca, entre les seues muntanyes, l’Alto del Pinar, amb una altura de 1047 m.
La Rambla de Villamalur és el lloc tradicional triat pels veïns per a celebrar la setmana de Pasqua, on es reuneixen per a dinar entre amics o familiars. Disposa de berenadors, paellers i àrea recreativa.
Conta la gent del poble que en aquesta cova hi va haver persones amagades durant el període de la Guerra Civil. Té una profunditat d’11metres.
És una muntanya d’utilitat pública, on es troba l’observatori de prevenció d’incendis. Des d’aquest punt tan panoràmic podem albirar tota la serra d’Espadà, el mar Mediterrani, el Pico del Bartolo, el Penyagolosa, la serra de Javalambre (Terol), la serra de la Calderona (València) i el pic de la Ràpita.
L’accés a les coves d’El Cabezo és semblant al de la Cueva del Mas, excepte en la seua última part, on hem de seguir la senyalització que indica “Les trinxeres” i ascendir fins a El Cabezo, punt on estan les trinxeres. És una cavitat orientada al sud, amb una boca de 2,4 metres d’ample per 3,5 metres d’alt. Consta d’una única estança, de 4 metres de llarg per 3,5 metres d’ample, amb un escaló xicotet ascendent en la part central. Aquesta petita cavitat té una fractura perpendicular que la talla.
En les proximitats de la boca hi ha una corral on creix un lledoner, que destaca per la zona, i l’oculta parcialment. És una cavitat orientada al sud, amb una boca de 3,1 metres d’ample per 8 metres d’alt. La cavitat està constituïda per una fractura de 10 metres de recorregut, i en són més estrets els dos últims. En aquesta fractura destaquen els processos clàstics, i el sòl es presenta amb blocs de grandària variable que han caigut de la volta, afavorit aquest fet per la seua disposició horitzontal. En la paret oest de la galeria trobem un ric procés reconstructiu, actualment fòssil, provinent d’unes filtracions.
Aquesta cova se situa en l’extrem nord-est del raval, prop del terme municipal de Suera i també de la carretera que uneix les dues poblacions. Per a accedir-hi hem d’agafar la carretera d’accés a la població (CV-202), on en el quilòmetre 4,5 trobem la Fuente de la Olivera, en la cuneta esquerra de la carretera, i uns 50 metres més avant sorgeix –també a l’esquerra– l’antic camí de Suera, hui sender PR-136. Caminant per aquest sender comprovem ràpidament el seu sentit ascendent i que està empedrat en alguns punts, la qual cosa ens mostra que antigament l’utilitzaven les cavalleries. Als 3 minuts de caminar pel sender apareix una revolta molt tancada a l’esquerra, punt on hem de desviar-nos cap a la cavitat. En la mateixa revolta, quasi sense perdre altura, anem per un sender mig perdut que sorgeix a la dreta i que en uns 2 minuts (80 metres) ens porta fins a la cavitat. Aquest curt trajecte es fa en la seua última part vorejant un tallat per la seua base, fins a arribar a la boca de la cova, entre bancals de garroferes i en la base del tallat. La boca mira cap a l’oest i des d’aquesta es veu la població de Villamalur en direcció 265° NM.
La boca de la cavitat, de 9 metres d’ample per 7 metres d’alt, està tancada per un mur de pedra, on antigament guardaven animals i que, segons expliquen a la població, té una capacitat per a 80 ovelles. Aquesta dona pas a un escaló curt, al qual segueix una galeria principal de 6,5 metres, generada per una fractura, amb seccions regulars d’1,8 metres d’ample per 2,3 metres d’alt. Aquesta zona, amb el sòl de terra, es troba més protegida i trobem a la dreta un replec una miqueta resguardat. A l’esquerra i en alt, també trobem una galeria curta de 3,5 metres.
En l’actualitat, la cavitat i la zona de corral es troben envaïdes per la vegetació i per dues figueres que naixen de la roca i s’estenen al llarg del recinte. La cova es desenvolupa en calcàries terciàries del Muschelkalk, caracteritzades per la inconsistència dels estrats. L’escabussament és d’uns 10° nord-oest i la grossària d’aquests oscil·la entre els 10 i els 15 centímetres.
Es troba prop de la població i en la base dels tallats del castell. Per a accedir-ne a la boca ho farem des de la Fuente de Allá, passant per la revolta del mateix nom i agafant un sender curt que sorgeix després de passar per una construcció semiderrocada. Aquest sender ens condueix a uns bancals, pels quals anirem ascendint en direcció al castell, fins arribar a la base del tallat. L’abandó actual dels bancals i la vegetació dificulten l’accés a la cova. El temps empleat per a arribar la boca és de 15 minuts i el desnivell que cal ascendir, d’uns 100 metres. Un altre possible accés és des del castell, descendint camp a través i vorejant la base del tallat.
La cavitat té una boca de 2,3 metres d’ample per 1,4 metres d’alt, i és menys ampla en la seua part superior. Es desenvolupa en calcàries triàsiques que es presenten en estrats quasi horitzontals, amb una grossària de 5-10 centímetres. La cova, orientada al nord, consta d’una galeria lleugerament ascendent de 4,5 metres, amb una amplària mitjana de 2 metres, que es manté constant quasi fins al final, on hi ha un xicotet replec que es torna impracticable. El sòl és de terra i pedres, entre les quals s’observen restes de metralla, possiblement de la passada guerra civil espanyola (1936-1939).
S’ubica uns 200 metres abans d’arribar a la població, molt pròxima a la carretera i uns metres per damunt de la Fuente de Allá o Fuente Vieja. Actualment, la font té uns llavadors i una zona recreativa. La cova s’obri en plena zona recreativa, per damunt de la font i junt a dues taules.
Es tracta d’un abric xicotet orientat al nord, excavat en conglomerats i, probablement, ampliat artificialment. La boca és de 7,5 metres de llarg per 1,2 metres d’alt. La penetració màxima és de 3,6 metres en la seua part central.
Es localitza a prop de la Fuente del Prado, a l’àrea recreativa de la Rambla de Villamalur. Està situada just davant de la font, cap a l’est i per damunt d’un hort d’oliveres que ocupa la part baixa de la muntanya. En l’actualitat, la zona on s’obri la coveta està ocupada per una espessa pineda amb molta malesa. La cavitat està tres bancals per damunt de l’hort esmentat i és visible des del camí de Torralba, quan aquest comença a ascendir. Per a arribar a la boca des de l’hort no hi ha sender, la qual cosa en dificulta molt l’accés, a causa de la mala herba i dels abundants albarzers que cobreixen la pineda.
Es tracta d’un minúscul abric de planta allargada; el seu extrem nord s’ha condicionat com a corral o refugi per a resguardar-se. El cobriment de visera en aquesta zona és de 2 metres i el recinte condicionat –hui semiderrocat– té una longitud de 7 metres. Aquest xicotet refugi es desenvolupa en conglomerats quaternaris i representa un cingle menut, que es forma en aquesta vessant de la muntanya amb una funció concreta en temps passats. Nul interés espeleològic.
S’ubica al sud de la població i al costat de l’antic camí de Matet, hui conegut com sender GR-36. Podem arribar a aquesta cavitat des de l’àrea recreativa de la Rambla de Villamalur, seguint la GR-36 en direcció a Alcudia de Veo, que transcorre per una pista que va per dins de la Rambla de Villamalur. Seguint-la durant uns 20 minuts a peu, arribem a un encreuament de pistes on trobem una caseta xicoteta, que serveix de refugi per a senderistes.
La cova està situada uns 8 metres per darrere d’aquest refugi i davall d’un gran bloc calcari. Per darrere d’aquesta també hi ha un espai xicotet entre blocs preparat com a refugi. La Cueva del Cantal és un espai minúscul que queda davall d’aquest gran bloc. La boca, orientada a l’oest, té unes dimensions de 3 metres d’amplària per 0,7 d’altura, amb una penetració de 2 metres.
S’obri al Barranco de Berniches, prop del molí del mateix nom. L’accés a la cova el fem des de l’àrea recreativa de la Fuente del Prado. Des d’aquest punt prenem el camí de Torralba i en la revolta on s’inicia l’ascens ens desviarem per una pista que sorgeix a la nostra esquerra i que ens conduirà, en uns 15 minuts, al molí de Berniches. Als pocs metres de prendre aquesta pista hem d’agafar el desviament de l’esquerra, que s’introdueix pel llit del barranc i que, després de fer-se sender, el creua dues vegades mitjançant un aqüeducte fins a arribar al molí, actualment en ruïnes. Franquejant el molí es passa per la segona bassa, i uns 120 metres més avant es pot veure la boca de la cova, semioculta entre l’hedra, a l’altra banda del barranc. La cavitat s’obri en un tallat xicotet del marge dret del barranc. Per a arribar a la boca hem de creuar el barranc i pels bancals, actualment abandonats, dirigir-nos-hi fins a una pujada curta.
La cova es desenvolupa en tosques i té una boca d’1,6 metres d’ample per 1,3 metres d’alt. Consta d’una galeria de secció variable a mesura que ens hi endinsem, ja que el sostre va baixant progressivament, i, després de passar una estretor, ascendeix lleugerament fins a finalitzar als 19 metres de recorregut, on es torna impracticable.
Es tracta d’una surgència fòssil, de característiques semblants a les denominades “coves mànega”.
Prop de la cova i en un nivell inferior es localitza un xicotet forat impenetrable que es correspondria amb una surgència temporal, que suposem que s’activa després d’episodis de precipitacions fortes. A escassos 5 metres d’aquesta, i un poc més avall, ja en la base del cingle rocós, hi ha un altre punt de surgència molt més permanent.
Cova ubicada a l’oest de la població, prop del camí de Torralba, i visible des de la carretera mateixa. Per a accedir-hi, eixirem des de la població i prendrem la carretera que, partint de la plaça de l’era, es dirigeix a Torralba del Pinar.
Pl. Concejo, 1, 12224, Villamalur (Castelló)
Telèfon: 652 11 21 55
Dimarts a dijous: 9.00 h – 22.00 h. Dissabte: 9.00 h – 0.00 h. Diumenge 9.00 h – 21.00 h.
C/ Virgen Desamparados, 3, 12224, Ayódar (Castelló)
Telèfon: 603 12 92 20
Hotel restaurant molt acollidor i familiar en el qual us sentireu com a casa.
Carretera d’Ayódar, s/n, 12225, Fuentes de Ayódar (Castelló)
Telèfon: 964 61 81 11
Per a degustar el menjar típica de la zona, Restaurante Paquita us ofereix els guisats casolans, com l’olla de poble, les graellades de verdures, les carns a la brasa i els deliciosos arrossos. Sense oblidar-nos del producte natural estrela de la zona, la mel, que combinada amb la taronja ens ofereix unes excel·lents postres per a complementar un suculent dinar. I per a acabar, res millor que el cremat Espadà, fet amb café i brandi, rom o whisky, i, com no podia ser de cap altra manera, amb mel de la zona.
Carretera d’Aín, 28, 12528, Eslida (Castelló)
Telèfon: 964 62 80 80
La nostra casa està en un lloc ideal per a gaudir de la tranquil·litat de l’entorn rural i poder fer excursions a encantadors espais naturals. Casa en ple Parc Natural de la Serra d’Espadà.
La casa disposa de cinc habitacions amb bany propi i zona annexa d’aparcament que faran de la seua estada a Veo un record inesborrable.
Fàcil i ràpid accés des d’Onda per la CV- 223 junt al riu Veo en un marc incomparable.
Pobles preciosos molt pròxims, com Aín. Les famoses coves a tota Europa per a navegar amb barca, el riu subterrani de les coves de Sant Josep de la Vall d’Uixó, a 30 km.
A 30 minuts de les platges de la Costa dels Tarongers (la platja de Nules, el Grau de Moncofa, la platja de Borriana).
Castells pels pobles dels voltants.
C/ Enmedio, 32, 12222, Alcudia de Veo (Castelló).
Telèfon: 615 538 003
L’Hotel Restaurante Verdià està situat en la xicoteta localitat de Suera i presenta parets de pedra i bigues de fusta originals. Les habitacions de l’hotel disposen d’aire condicionat i connexió wifi gratuïta. Les habitacions rústiques de l’Hotel Verdià tenen televisió i bany privat. El restaurant serveix cuina mediterrània local, composta per una varietat de carns, fruites i verdures fresques. Aquest hotel es troba envoltat de boscos d’alzines i pins, i està prop del Parc Natural de la Serra d’Espadà. Aquesta zona és ideal per a practicar ciclisme i senderisme. A més, l’hotel ofereix un servei de lloguer de cotxes.
C/ Calvari, 2, 12223, Suera (Castelló).
Telèfon: 964 61 30 10
La Curriola és una casa rural que, fins a 2007, quan va ser rehabilitada, era una casa de poble tradicional, típica de les comarques d’interior de la Comunitat Valenciana. En la seua rehabilitació s’han respectat al màxim l’estructura, els materials i els elements originals de la construcció tradicional: bigam de fusta, murs de pedra, decoració ceràmica valenciana… oferint així al visitant unes estances càlides i agradables. L’allotjament guarda en el seu interior el màxim nivell de confort, un ambient perfecte per a gaudir de l’estada i fer-te sentir la màxima satisfacció.
C/ Sant Vicent, 5, 12224, Ayódar (Castelló)
Telèfon: 647 18 18 04 – 607 20 32
Casa Mayor és una casa tradicional restaurada, en la qual s’ha respectat l’estructura original. Es distribueix en dues plantes. La primera amb saló, menjador-cuina, bany complet i balcó. La segona planta, amb sòls i sostres de fusta, disposa de dues habitacions amb llit de matrimoni, un distribuïdor amb sofà llit, balcó i bany complet. Està restaurada conservant el bigam de fusta, les escales i els murs de pedra originals. Orientada a l’est i al sud té molta llum natural. S’ha pensat fins a l’últim detall perquè gaudisques d’una casa molt confortable. Equipament: calefacció, nevera, cuina, forn, microones, parament de cuina, mantes, roba de llit, tovalles, eixugador de cabells, televisió, DVD, wifi pública, una biblioteca xicoteta, jocs de taula.
C/ Major, 11, Ayódar (Castelló).
Telèfon: 606 423 254
El 17 de gener se celebra aquesta tradicional festa.
Se celebra el mes de maig.
Se celebra el primer dissabte de maig. Es reparteix a cada persona un rotllo, formatge tendre i vi.
Les festes patronals se celebren el segon diumenge de setembre durant tota la setmana, en honor a la Mare de Déu del Rosari. S’alternen els actes religiosos amb els festejos taurins, les vetlades culturals i les revetles.
En aquest municipi les activitats se centren en els senders pel Parc Natural de la Serra d’Espadà i la contornada. També la visita al castell, la nevera de Cuatro Caminos i les trinxeres.
Els orígens exactes de la població són desconeguts, si bé la seua fundació s’atribueix a l’existència d’una suposada alqueria musulmana, fet avalat pel castell alçat en les seues proximitats, de fàbrica islàmica. El seu nom actual, que ja apareix documentat en 1489, segons alguns autors podria haver substituït la seua denominació musulmana, hui ignorada.
En 1236 formava part del senyoriu que el sàyyid Abu Zayd, últim governador almohade de València, detenia sobre aquestes terres fins que va ser expulsat per Zayan ibn Mardanix.
Antic lloc de moriscos (tenia 21 cases en 1609), va ser repoblat per aragonesos durant la primera mitat del segle xvii. Si bé en 1715 tenia 148 habitants, no experimentaria, al contrari del que va ocórrer amb la gran majoria dels pobles valencians, cap creixement demogràfic durant el segle xviii, ja que a finals d’aquest tenia 135 habitants. No obstant això, durant el segle xix va créixer i va arribar a tindre 546 habitants en 1900. A partir d’aquell any la seua població iniciarà un continu retrocés, més acusat a partir de 1960.
Església parroquial
Obra del segle xviii, ubicada a la plaça del seu nom i dedicada als patrons del municipi: sant Doménec de Guzmán i la Mare de Déu dels Desemparats.
Castell de Villamalur
Es troba ubicat en una pronunciada i elevada muntanya en les proximitats de la població. Per la seua estratègica posició, domina gran part de la serra. És un castell de construcció musulmana, que possiblement es va construir entre els segles x i xiii. És de planta poligonal irregular. Tot el recinte es trobava circumval·lat per la muralla, de la qual encara se’n conserven grans fragments. També hi ha, encara en peu, unes quantes torres, un aljub originàriament cobert amb volta i vestigis de canalitzacions.
Gran part de les restes són d’origen cristià, perquè el castell de Villamalur va ser notablement reformat després de la conquista.
Nevera de Cuatro Caminos
Autors com Madoz la citen com la nevera d’Onda. Alguns testimonis locals afirmen que va funcionar fins a la primera dècada del segle xx. Presenta un estat mitjà de conservació, sense sostrada i ha perdut algun dels seus elements. Tenia dos accessos al seu interior i la seua coberta es recolzava sobre dos arcs paral·lels, un derrocat. Tal vegada tinguera una volta amb coberta de teules, ja que hi ha nombroses restes al seu voltant que així semblen testificar-ho. Està construïda a 880 m i és de planta circular d’11 m i d’escassa profunditat.
Trinxeres de la Guerra Civil
S’ubiquen principalment a les muntanyes d’El Cabezo i d’El Jupillo. A hores d’ara es troben en perfecte estat després del pas dels anys. És lloc de visita de molts senderistes.
Entre els plats presents en la gastronomia de Villamalur cal destacar l’olla de poble i els congrets, que es reparteixen a l’eixida de missa en les festes de maig i setembre.
Hi abunda la carn de porc senglar i les seues grans extensions de cirerers fan d’aquest fruit les seues postres principals.
Gran part del seu terme municipal es troba poblat de grans extensions de bosc, on les espècies predominants són els pins, les sureres i les alzines. Així, 1650 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i 260, per superfícies de cultius.
964 359 600
964 613 000
© Copyright 2020, Generalitat
