Encara que investigacions recents han cregut veure-hi vestigis romans, el primer document que al·ludeix a l’antiga població de Torralba, Vialeba, està signat pel rei musulmà sàyyid Abu Zayd. En aquest document es compromet a cedir els seus territoris a Jaume I i a convertir-se al cristianisme. D’altra banda, a la catedral de València es conserva el testament del fill del sàyyid Abu Zayd, Ferran, convertit ja al cristianisme, en el qual llega als seus hereus el castell de Vialeba i Torralba.

La conversió al cristianisme del sàyyid Abu Zayd li va reportar molts beneficis i així va eludir els problemes que li hauria ocasionat romandre fidel a la fe musulmana. Una hereua seua, anomenada Alda, es va casar amb el senyor Eximén Pérez Tarazona. Ella va portar com a dot al matrimoni Castillo de Villamalefa, Puebla de Arenoso i Campos de Arenoso. En 1242, Jaume I li va concedir la baronia d’Arenós i va passar a ser senyor d’Arenoso, i va canviar llavors el seu nom pel d’Eximén Pérez d’Arenós. Així doncs, els hereus del sàyyid Abu Zayd s’emparentaren amb la noblesa cristiana i van gaudir de les seues prerrogatives.

En el testament de Ferran Pérez, fill del sàyyid Abu Zayd, un pergamí molt interessant que es va donar a València en 1262 i que està escrit en lletra gòtica aragonesa i en llatí, apareix per primera vegada el nom Torralba.

Però, a pesar de la cristianització dels seus senyors, Torralba del Pinar continua conservant la seua població morisca fins que van ser expulsats en 1609. Dos anys després, el municipi, que ja pertanyia a la baronia d’Ayódar, és repoblat per cristians.

Hi ha uns quants jaciments arqueològics del període ibèric, així com una antiga mina de mineral de ferro explotada llavors, situada al paratge de Las Cimillas. Al voltant de la boca de la mina hi ha ceràmica ibèrica escampada per terra. Al bancal situat junt a l’església, així mateix, es va trobar una moneda romana, concretament de l’emperador Claudi, i un pondus (ibèric o llatí), i a l’era del Pinillo, la base d’un lacrimarium o botelleta de perfum o d’ungüents de vidre nacrat.

Fa cinquanta anys existia aquesta tradició oral: per a construir el campanar i l’església van desmuntar els carreus d’una antiga torre situada en la part més alta del poble, lloc que s’anomena des de sempre “la Torre”. Van utilitzar els carreus en la nova església, una obra de molta envergadura per a aquella època en aquest poble de muntanya, en què no hi havia mitjans de transport, ni camins de carros, ni grues… Llavors era un nucli humà totalment apartat de les poblacions importants. El topònim Torralba, d’origen llatí, compost de turris -is, més l’arrel alba, ‘colònia fortificada, castell’, d’origen preromà, presa a través del llatí, fa pensar que l’inici d’aquest poble podria ser una torre romana de vigilància, de la qual, més tard, van obtindre els carreus per a la construcció del temple.

El fet que aquesta població fora fundada pels àrabs i la permanència al llarg dels segles dels moriscos, ha originat que el nucli urbà de Torralba del Pinar continue mantenint un claríssim aspecte musulmà: carrers estrets i concèntrics se succeeixen entre les parets emblanquinades de les cases, amb els seus típics balcons adornats amb flors.

Nucli urbà

Hui en dia encara s’aprecia el seu aspecte medieval, ja que encara es poden observar restes arquitectòniques de l’emmurallament medieval (entre els segles ix i xiii) i altres estructures en algunes de les cases de la població.

Castell de Vialeva o Torralba del Pinar

La funció estratègica d’aquest devia ser el control dels camins, dels passos cap a Villamalur i la vall del Millars. És d’origen àrab i probablement va ser construït entre els segles x i xii.

Ermita de Santa Bàrbara

Ermita d’una sola nau emblanquinada i atri amb arcades. Es creu que va ser construïda sobre una antiga mesquita àrab.

Església parroquial

Dedicada a la transfiguració del Senyor. Obra del segle xviii, encara que amb remodelacions posteriors, del segle xix. Aquesta església guarda, en el seu interior, una interessant creu processional del segle xv.

Recinte fortificat de Torralba del Pinar

Es tracta d’una població fortificada de planta circular que va tindre una muralla sòlida i una torre major central. En el recinte emmurallat encara es poden apreciar restes arquitectòniques de l’emmurallament medieval (segles ix i xiii), confosos amb el caseriu existent, excepte algun tram amb espilleres que es troba visible. La torre, segons la tradició del lloc, va ser desmuntada i els seus carreus es van utilitzar en la construcció de la nova església, a finals del segle xvii. Cal destacar també el castell d’origen àrab, probablement construït entre el segle x i el segle xii, i del qual s’aprecien diverses restes de muralles foses amb les parets rocoses que circumden el tossal sobre el qual es va edificar. Està declarat bé d’interés cultural, amb categoria de monument, per la disposició addicional primera de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del patrimoni cultural valencià. Part de les muralles han sigut demolides, bé per l’alçament de l’església nova en el segle xvii, bé pel derrocament recent d’alguns habitatges que recolzaven sobre aquestes.