Història
Carrícola té el seu origen en una antiga alqueria islàmica. Després de la conquesta cristiana, l’alqueria musulmana de Carrícola va ser donada per Jaume I al cavaller català Ramon de Timor. El nou propietari va edificar el castell, que des de 1257 presideix Carrícola com a símbol del nou poder feudal establit. Al llarg del temps, Carrícola va passar per diverses mans. Jaume I la va donar a Berenguela Alfonso en 1270 i, posteriorment, al Bisbat de València. En 1477 es va crear la baronia de Carrícola (cardenal Milà i Borja) i després va passar a formar part del marquesat d’Albaida.
En el seu nucli urbà es distingeixen diferents models d’habitatges que, a pesar de la diferenciació social de l’època, conserven una tipologia bàsica que es repetirà pràcticament en alguns edificis. El model constructiu és el d’una casa vinculada a la vida rural, d’una o dues plantes. Destaquen en algunes façanes els panells ceràmics devocionals, així com els balcons amb peanya de pedra i reixes de forja, que evidencien l’estatus econòmic de la família que l’habitava. Hui en dia la majoria de les cases s’han reformat per a adaptar-se a les necessitats actuals.
Amb l’arribada del turisme rural, Carrícola hi va apostar fort, ja que podia oferir certs encants per la seua situació privilegiada als peus del Benicadell, el seu patrimoni, la seua història, els seus costums, gastronomia, festes i tradicions, així com l’horta amb cultius ecològics i la tranquil·litat que hui en dia és difícil trobar a les grans ciutats.
Castell de Carrícola
Una referència documental de l’any 1259 ens dona a entendre que la torre va ser edificada pels habitants musulmans de Carrícola amb tècniques hispanomusulmanes d’encaixonat de tàpia, però amb el patró constructiu propi d’una fortalesa feudal, amb el seu pati i la torre de l’homenatge. La iniciativa va ser del cavaller català Ramon de Timor.
Arcades
Destaquen les tres arcades de la font del Gatell, la del barranc de les Passeres i la del barranc de l’Arcada. Les tres construccions estan realitzades en fàbrica de maçoneria i amb el caixer de la séquia antigament fet de tàpia. L’arcada de la font del Gatell és la més xicoteta de les tres. La més llarga és la que està situada prop del barranc de les Passeres i està estructurada en dos arcs rebaixats de grandària diferent. La tercera, localitzada en ple barranc de l’Arcada, d’un sol ull, és la més alta.
L’ermita del Crist del Calvari
Està situada als peus de la serra i a la vora del barranc del Castellet, presidint la part alta de la població. La pujada al calvari, a l’ombra dels xiprers, està conformada per un conjunt de catorze capelles que representen la passió amb taulellets valencians. L’ermita és una petita construcció amb una estructura senzilla feta de maçoneria i coberta per una teulada a dues aigües de teules àrabs. L’interior obri una fornícula on se situa la imatge del Crist del Calvari, una escultura de fusta policromada, possiblement del segle XIX, que representa Jesús crucificat.
Església de Sant Miquel Arcàngel
Antiga mesquita convertida en església cristiana i consagrada a Miquel Arcàngel l’any 1572. La planta actual de l’edifici consta de dues naus estructurades en quatre trams, coberts amb volta de canó, que deixen les capelles laterals entre els contraforts. A l’entrada es troba un cor alt, i a la dreta, el campanar de dos cossos. A l’interior destaca l’altar major, d’estil neoclàssic, presidit per la imatge de sant Miquel Arcàngel, patró dels carricolins i titular de l’església. Es tracta d’una escultura d’estil barroc de fusta policromada de finals del segle XVIII.