Carrícola

Carrícola

Carrícola
 “la xispa de la Vall”

Descobreix el secret de Carrícola

La xispa de la Vall

Carrícola, la xispa de la Vall, és un poble que fusiona naturalesa i art. Atreveix-te a gaudir de les escultures a l’aire lliure, a conéixer la seua gent i a gaudir del seu patrimoni. Un municipi amb una filosofia diferent, la seua tradició ecològica ha convertit Carrícola en un referent de la zona. Carrícola combina ecologia, patrimoni i art als peus del Benicadell.

Com arribar-hi

Des de València s’accedeix a través de l’autovia A-7, prenent la eixida 423 i continuant per la carretera CV-615.

Situació geogràfica

El municipi de Carrícola està situat a l’extrem oriental de la Vall d’Albaida, al vessant nord de la serra del Benicadell. El terme municipal delimita amb els municipis d’Atzeneta d’Albaida, Bèlgida, Bufali i el Palomar.

Llocs d’interés (del municipi i de la comarca)

Llocs d’interés del municipi

Biodivers Carrícola

Art en els espais mediambientals del barranc del Castell de Carrícola. Anar al lloc web

Fonts

Fonts del Melero, del Gatell i del Fardatxo.

Llocs d’interés de la comarca

Covetes dels Moros

Es tracta d’un grup de coves-finestra, o coves artificials amb orificis en forma de finestra, penjades a la meitat d’un penya-segat rocós. Situades al barranc de la Fos, al vessant dret, tan sols a uns 300 m al nord del nucli urbà medieval de Bocairent. És el grup més complex i nombrós de tots els de la capçalera del riu Clariano, on hi ha altres petits grups als barrancs situats entre Bocairent, Ontinyent i Alfafara. És també el més famós i el grup del que més s’ha escrit. Consta d’unes 50 finestres, que donen accés a altres tantes cambres, així com de 9 finestres més, que tan sols estan iniciades i inacabades. Les finestres es disposen en 3-4 nivells, però sense formar “pisos” regulars. Probablement la majoria d’aquestes cambres van ser concebudes per a estar aïllades, almenys en un principi, ja que totes tenen argolles d’ancoratge per a les cordes.

Monestir rupestre de Bocairent

L’edificació actual és una peça de gran interés, que en les seues entranyes n’arreplega una altra encara de més valor: un antic convent subterrani que va ser excavat en la roca i que només uns pocs han tingut l’oportunitat de contemplar, ja que va ser tancat en el segle XVIII. La primera impressió del visitant quan entra a la capella és de sorpresa, en contemplar un recinte de 48 metres quadrats ben conservat tallat en la roca, amb el seu sostre esculpit a manera de motlures amb una gran precisió, diverses estances comunicades, una espècie de gran campana-respirador que ix a l’exterior (el gran fumeral troncocònic d’uns 10 m d’altura estava obert en la part superior), tot un conjunt rupestre perfectament conservat. En l’interior del convent, els visitants poden contemplar l’església, utilitzada per les monges tal com estava fins a l’any 1700 i com a lloc d’oració fins a l’any 1900.

El Pou Clar

És un paratge que alberga importants valors naturals i paisatgístics. El riu Clariano naix allí mateix i en els seus primers metres configura un seguit de pous excavats per l’aigua sobre roca calcària conformant un paisatge ben singular de formes arredonides i de tranquil·les làmines d’aigua. La forta vinculació d’aquest paratge amb la població local ha fet que cada pou tinga un nom. De dalt a baix s’anomenen Pou dels Esclaus, Pou Clar, Pou Gelat, Pou de la Reixa, Pou Fosc i Pou dels Cavalls.

Parc Natural de la Serra de Mariola

La serra de Mariola s’alça entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, i és compartida per les poblacions d’Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina i Muro de Alcoy. Molt arrelada en la cultura popular valenciana, els seus paisatges han sigut i són un regal per a habitants i visitants. Aquest paisatge és herència de l’aprofitament tradicional dels rics recursos naturals que al llarg del temps van fer nevaters, pastors, llenyaters… La presència humana al llarg de la història a la serra queda evidenciada per les troballes arqueològiques, les caves o pous de neu, masies, castells i ermites que la farceixen. La mateixa orografia de la serra presidida per l’emblemàtic Montcabrer, les pastures, la neu, les herbes aromàtiques i medicinals, els refugis naturals… i, especialment, l’aigua conformen la seua forta personalitat. Aquests i molts altres valors són els que van motivar la protecció de quasi 17.000 hectàrees amb la declaració de Mariola com a parc natural el 8 de gener de 2002.

Rutes i senderisme (en bici… o de contingut històric/tradicional)

On menjar (restauració)

Bar Cafè Quatre Gats

Plaça Constitució nº4 46869 Carrícola Teléfono: 962 356 063 / 637 341 412

Hostal Restaurant Carrícola

Carrer del Bot nº4 46869 Carrícola

Teléfono: 962398001 / 607597184
Email: parartaula@gmail.com

 

On dormir (allotjament)

Casa Rafael

Plaça Constitució 46869 Carrícola
Email: casarafael.carricola@gmail.com

Casa Rural Carrícola

C/ de Baix nº5 46869 Carrícola Teléfono: 607 569 886 Email: info@casaruralcarricola.com

Hostal Carrícola

Carrer del Bot nº4 46869 Carrícola

Teléfono: 962356161 / 665929160 / 607597184
Email: parartaula@gmail.com / info@naturjove.es

Casa Rural El Xop

C/Mayor nº13 46891 Palomar Teléfono: 633 512 923 / 960 110 532 Email: info@casaruralvalencia.net

Carrícola

Festes i tradicions

Festa de l’aparició de Sant Miquel

Se celebra el 8 de maig. Es tracta de la celebració per excel·lència i la més emotiva per als habitants de Carrícola.

Festes patronals:

Últim cap de setmana de setembre. Dedicades al patró, sant Miquel Arcàngel, al Santíssim Crist del Calvari i als sants de la Pedra.

Festa de Sant Antoni:

Últim cap de setmana de gener.

Activitats/turisme (en família, d’aventura…)

Mercat agroecològic i artesanal

Un diumenge al mes, les famílies de Carrícola que es dediquen a l’artesania i a l’agricultura ecològica componen el mercat a la plaça del poble.

Història i patrimoni

Història

Carrícola té el seu origen en una antiga alqueria islàmica. Després de la conquesta cristiana, l’alqueria musulmana de Carrícola va ser donada per Jaume I al cavaller català Ramon de Timor. El nou propietari va edificar el castell, que des de 1257 presideix Carrícola com a símbol del nou poder feudal establit. Al llarg del temps, Carrícola va passar per diverses mans. Jaume I la va donar a Berenguela Alfonso en 1270 i, posteriorment, al Bisbat de València. En 1477 es va crear la baronia de Carrícola (cardenal Milà i Borja) i després va passar a formar part del marquesat d’Albaida.

En el seu nucli urbà es distingeixen diferents models d’habitatges que, a pesar de la diferenciació social de l’època, conserven una tipologia bàsica que es repetirà pràcticament en alguns edificis. El model constructiu és el d’una casa vinculada a la vida rural, d’una o dues plantes. Destaquen en algunes façanes els panells ceràmics devocionals, així com els balcons amb peanya de pedra i reixes de forja, que evidencien l’estatus econòmic de la família que l’habitava. Hui en dia la majoria de les cases s’han reformat per a adaptar-se a les necessitats actuals.

Amb l’arribada del turisme rural, Carrícola hi va apostar fort, ja que podia oferir certs encants per la seua situació privilegiada als peus del Benicadell, el seu patrimoni, la seua història, els seus costums, gastronomia, festes i tradicions, així com l’horta amb cultius ecològics i la tranquil·litat que hui en dia és difícil trobar a les grans ciutats.

Castell de Carrícola

Una referència documental de l’any 1259 ens dona a entendre que la torre va ser edificada pels habitants musulmans de Carrícola amb tècniques hispanomusulmanes d’encaixonat de tàpia, però amb el patró constructiu propi d’una fortalesa feudal, amb el seu pati i la torre de l’homenatge. La iniciativa va ser del cavaller català Ramon de Timor.

 Arcades

Destaquen les tres arcades de la font del Gatell, la del barranc de les Passeres i la del barranc de l’Arcada. Les tres construccions estan realitzades en fàbrica de maçoneria i amb el caixer de la séquia antigament fet de tàpia. L’arcada de la font del Gatell és la més xicoteta de les tres. La més llarga és la que està situada prop del barranc de les Passeres i està estructurada en dos arcs rebaixats de grandària diferent. La tercera, localitzada en ple barranc de l’Arcada, d’un sol ull, és la més alta.

L’ermita del Crist del Calvari

Està situada als peus de la serra i a la vora del barranc del Castellet, presidint la part alta de la població. La pujada al calvari, a l’ombra dels xiprers, està conformada per un conjunt de catorze capelles que representen la passió amb taulellets valencians. L’ermita és una petita construcció amb una estructura senzilla feta de maçoneria i coberta per una teulada a dues aigües de teules àrabs. L’interior obri una fornícula on se situa la imatge del Crist del Calvari, una escultura de fusta policromada, possiblement del segle XIX, que representa Jesús crucificat.

Església de Sant Miquel Arcàngel

Antiga mesquita convertida en església cristiana i consagrada a Miquel Arcàngel l’any 1572. La planta actual de l’edifici consta de dues naus estructurades en quatre trams, coberts amb volta de canó, que deixen les capelles laterals entre els contraforts. A l’entrada es troba un cor alt, i a la dreta, el campanar de dos cossos. A l’interior destaca l’altar major, d’estil neoclàssic, presidit per la imatge de sant Miquel Arcàngel, patró dels carricolins i titular de l’església. Es tracta d’una escultura d’estil barroc de fusta policromada de finals del segle XVIII.

Artesania/gastronomia

Carrícola va ser pionera en la implantació de l’agricultura ecològica. Des dels anys huitanta, arriba la proposta de convertir l’horta de Carrícola a producció ecològica. A partir d’aquell moment totes les iniciatives es basaran, fins a l’actualitat, en criteris de sostenibilitat ambiental i humana. Actualment, a més de la producció ecològica, una sèrie d’artesans elaboren productes naturals, de cosmètica, tèxtil, pa, coques dolces i salades. En el mercat dels diumenges munten les seues parades a la plaça del poble per a oferir als visitants els seus productes d’elaboració pròpia, a més de productes naturals i ecològics i activitats agràries amb tradició biològica. Carrícola és un poble xicotet d’aproximadament un centenar d’habitants on es manté una activitat agrària amb una important tradició biològica, cada vegada més estesa.

Gastronomia

Arrossos: arròs al forn i arròs caldós.

Dolços típics com els negocis, pastissets de moniato, rotllets, carquinyol i coca Cristina.

Pa de massa mare ecològic.

Climatologia / meteorologia / geografia

El terme consta de dos sectors clarament diferenciats: un al nord, pla, i un altre al sud, accidentat pels contraforts de la serra del Benicadell. El terreny és de naturalesa calcària.

Les altures principals són: Sola (836 m), Carrasqueta (814 m), Racó de l’Hedra (611 m) i Tossal Redó (480 m). Creuen el terme els barrancs del Castell, i el d’Atzeneta.

El clima és temperat amb algunes gelades durant l’hivern. Els vents més freqüents són de ponent i llevant. Les pluges es produeixen principalment en els mesos de desembre i març.

Ecologia

Hui Carrícola és un municipi eminentment agrícola. Al terme hi ha cultius de fruiters (oliveres, vinya, tarongers…), així com una gran varietat d’hortalisses. L’any 1982 els agricultors carricolins van apostar per obtindre un estalvi relatiu d’aigua introduint en l’horta un sistema de distribució entubada i reg gota a gota localitzat, que va començar a funcionar en substitució del mil·lenari sistema islàmic de regadiu tradicional. Més recent ha sigut l’aposta generalitzada per la producció ecològica.

Entitats / telèfons d’interés

Ajuntament de Carricola

Direcció: Plaça de la constitució CP: 46869

Telèfon: 962356585

Correu: carricola_alc@gva.es

Completa la ruta
(punts de segellament, com aconseguir-la)

Ajuntament de Carrícola

Plaça de la Constitució, 5

46869 Carrícola (València)

Hostal Carrícola

C/ Bot, 4, 46869 Carrícola (València)

(Valencia)