Història

L’origen de la vila és una alqueria musulmana que en 1233 va ser ocupada per la host de Balasc d’Alagó. Fou cedida per a ser poblada amb cristians, amb carta de poblament d’aquest any, al cavaller aragonés Joan Garcés, primer baró d’Herbers, que va fer la repoblació amb gents vingudes de Lleida. Al començament de segle XIV, el senyor era Ramon de Centelles, fins que un successor, Bernat de Centelles, va malbaratar les seues possessions i van caure en mans dels Cubells. Va ser senyoriu de la família Cubells de 1386 a 1484, data en què per matrimoni va passar als Valls, que el van mantindre fins al 1561. Aquest any, per qüestions successòries i de parentiu, va recaure en els Ram de Viu, que a hores d’ara encara posseeixen el castell i moltes terres.

En 1691, Carles II li va concedir autonomia municipal com una vila independent de Morella. Durant la Guerra de Successió, el poble va quedar de part dels maulets. L’època de les guerres carlines, tan convulsa al Maestrat, va ser de gran activitat a Herbers. El baró vigent, Rafael Ram de Viu i Pueyo, es va alçar en armes a Morella en 1833 a favor del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó, i posteriorment va destacar com a militar carlí durant la primera guerra carlina.

Es va mantindre amb autonomia municipal fins a la fusió de nou amb Morella en l’any 1926. Finalment, en la dècada de 1950, va recobrar la independència com a municipi. També és anomenada Herbers Jussans per a diferenciar-lo d’Herbeset (pedania de Morella situada prop de la població, anomenada antigament Herbers Sobirans).

Patrimoni/monuments

Monuments civils

Castell del baró d’Herbers

Dins del nucli urbà d’Herbers s’alça majestuosa, a la part més alta, una enorme casa senyorial amb elements defensius coneguda avui amb el nom de castell d’Herbers. Es tracta d’una casa nobiliària construïda en el segle XVI, tota de pedra, que encara manté part dels seus elements arquitectònics defensius, constituïts per murs emmerletats. Sobre la porta d’entrada, amb arc de mig punt adovellat de pedra, es manté l’escut d’armes d’una de les famílies propietàries d’aquesta casa. És la família Ram de Viu, que va comptar amb un important personatge, especialment en les guerres carlines: el baró d’Herbers. Aquest escut està quarterat i porta la creu de l’orde de Sant Jaume i apareix timbrat amb la corona de baró. El conjunt de l’edifici és d’estil gòtic de planta rectangular amb merlets a la part superior i uns finestrals ogivals d’estil gòtic amb adorns calats i reixes originals. Encara se’n conserven les dependències interiors. Al primer pis hi havia les habitacions dels senyors i a la planta baixa hi ha dos calabossos, la ‘nevera’, els cellers i el cup. Davant de la façana principal encara es conserva el pati d’armes. Aquesta casa senyorial va ser una baronia pertanyent a la família Cubells, va passar per matrimoni a la família dels Valls i, posteriorment, a família aragonesa dels Ram de Viu, a la qual encara pertany aquest edifici nobiliari.

Font de les Moreres

Situada al barranc de les Moreres, al marge sud-oest del nucli urbà de la vila d’Herbers. Va ser construïda en el segle XVI, amb pedres de carreu, arc central, i un abeurador amb tres piles. L’aigua no està clorada. Es tracta d’un conjunt hidràulic format per una font i un abeurador. La font està construïda amb pedra de carreu i disposa d’una sostrada de pedra a dues aigües i un toll que permet conduir l’aigua fins a l’abeurador de pedra. Aquesta font tenia una fornícula amb una antiga ceràmica devocional desapareguda fa ja uns quants anys.

Font del Bassi

Situada en un extrem de la població d’Herbers, a l’inici de la pujada del carrer del Forn, es troba una font de tipus abeurador, coneguda popularment com «el Bassi». Es tracta d’una font d’una canella que aboca les aigües a un abeurador que havia tingut tradicionalment un ús per a cavalleries. L’abeurador està construït amb lloses de pedra picada amb planta rectangular d’un metre per tres. Actualment, l’aigua d’aquesta font procedeix de la xarxa municipal.

Antiga llotja

Situada al centre de la població d’Herbers, a la pujada del carrer del Forn, es troba l’edifici que va ser l’antiga llotja d’aquesta població. Es tracta d’un edifici voluminós, construït de pedra treballada, en el qual encara es poden veure uns robustos arcs gòtics del segle XVI. Actualment mostra una excel·lent conservació i té la funció de fonda de la població i de saló-bar de tertúlia dels habitants d’Herbers.

Ajuntament

L’ajuntament o casa consistorial d’Herbers es troba a la part més alta de la població, molt a prop de la plaça de l’Església. Es tracta d’un edifici reformat, de dos pisos i bona estructura. És l’ajuntament d’una petita població on encara les cases conserven l’arquitectura peculiar de la comarca dels Ports, amb predomini essencialment de la pedra com a material de construcció; balcons de fusta i grans ràfecs, molt útils en els dies de pluja i neu, que ací són molt freqüents. En conjunt, Herbers respira una gran tranquil·litat.

Museu etnogràfic “Lo Botadó”

Les tradicions més populars i elements de la vida rural del passat històric d’Herbers són presents en una exposició d’etnologia dins d’aquest museu, denominat “Lo Botadó”, en referència al nom de l’associació cultural promotora d’aquest espai. Aquesta mostra, de recent creació, es troba instal·lada en un edifici de nova construcció, al carrer del Sol, situada a la part central de la localitat. Aquest edifici ha pogut recuperar de l’oblit un antic arc porticat pertanyent a l’hort del baró d’Herbers. En aquest museu es podran contemplar nombroses peces que conserva la memòria del passat més recent de la vida dels habitants d’aquesta comarca i és un espill de col·laboració de tot un poble.

També conte amb una important col·lecció de fòssils dels voltants del municipi.

Monuments religiosos

Esglèsia parroquial de Sant Bartomeu

Del s.XIV, encara que presenta un estil indeterminat. De planta rectangular, amb tres naus i cor alt. Al costat de l’Església es troba el fossar vell, antic cementiri, i el Calvari.

Ermita de Nostra Senyora del Sagrar

A 2 km de la població, on està la patrona de la localitat. Compta amb un claustre, una font al centre, l’església, una casa de l’ermità i una sala de la confraria. En el seu interior, destaquen les pintures de Cruella del segle XIX.

Calvari

El calvari d’Herbers es troba emplaçat davant de l`església parroquial i adjacent a la Casa Abadia. Disposa d`unes huit àrees de superfície i limita al nord amb les històriques terres i hortes del baró, que, segons la tradició va ser qui va cedir el solar per a l’església i aquest calvari. Aquest calvari, actualment sense ús, era destinat per a la processó del viacrucis de la Setmana Santa.