Puebla de San Miguel
INICI
POBLES
ITINERARIS
MAPA
REGISTRO
Respecte a les dues paraules amb què definiria el municipi, si em permets una frase, seria “naturalesa en estat pur”. La riquesa és la naturalesa que ens envolta i, a causa de l’aïllament que ha patit el municipi, posseïm una naturalesa en perfecte estat de conservació. A aquesta preservació també contribueix que el turisme que tenim és d’escassa massificació.
Des de València s’accedeix a aquesta població a través de la CV-35 per a enllaçar amb la CV-365 i, després, amb la CV-363.
Ocupa l’extrem oriental de la comarca. Es troba enclavat en els contraforts de la serra de Javalambre. En el seu terme es troba la cota més alta de la Comunitat Valenciana, l’Alto de las Barracas o Cerro Calderón (1.839 m). Posseeix extensos pastius, pinedes i savinars.
El medi climàtic és fred i sec.
Cal destacar el Parc Natural de la Puebla de San Miquel, amb el seu paratge de Las Blancas, que va ser aprovat en el Ple del Consell de la Generalitat el 25 de maig de 2007. Té una extensió de 6.300 ha (5.300 comunals i 1.000 particulars).
Tot el conjunt del terme de Puebla de San Miguel és d’un alt valor ecològic. Dins d’aquest es poden trobar la major part de les varietats del bosc mediterrani. Es pot destacar la quantitat més elevada de savines monumentals de la Comunitat Valenciana, i potser d’Espanya, incloent-hi un grup de savines denominades Las Blancas, que, datades pels tècnics, poden tindre entre 1.500 i 2.000 anys (fòssils vivents). També són destacables al voltant de 55 ha de pi silvestre, molt restringit en tota la Comunitat Valenciana. Un altre arbre singular que abunda relativament és el teix, amb regeneracions naturals al barranc del Ripoll, lloc digne de visitar. A més, en el paratge de La Peguera es troba un exemplar de teix monumental per les seues grans dimensions.
Fonts com la d’El Pozo, Don Guillén, La Canaleja, El Serval i Las Blancas són brolladors naturals d’aigües sense tractar químicament.
El Barranco de la Hoz alberga plantes endèmiques.
C/ Talega, 16, 46140 Puebla de San Miguel (València)
Telèfon: 683 603 453
Av. València, 9, 46140 Ademuz (València).
Telèfon: 978 782 458
Dia 30 d’abril: Los Mayos. A Puebla de San Miguel, els fadrins (mayos) celebren la plenitud de la primavera amb cants populars a les mayas.
El diumenge més pròxim al 22 de maig se celebra la romeria a l’ermita de l’Hoya de la Carrasca en honor de santa Quitèria. L’ermita, tot i estar ja en terme de Terol (Arcos de las Salinas), pertanyerà a Puebla de San Miguel mentre es continue realitzant la romeria (si no, passaria a mans aragoneses). Després de la missa, els assistents s’encaminen cap al termenal dels dos termes, on s’obsequia els presents amb ponx i pastes i es reparteix el mollete (pa redó amb forma de mamella); es conclou amb un dinar popular a la muntanya.
Festes d’estiu, sobre el 10 d’agost: Se celebren revetles, dinars populars, competicions lúdiques i esportives, actuacions folklòriques, etc.
Dia 29 de setembre: Puebla de San Miguel celebra festes en honor del seu patró.
Un domingo al mes, las familias de Carrícola que se dedican a la artesanía y a la agricultura ecológica componen el mercado en la plaza del pueblo.
Va ser aldea d’Ademuz fins a 1765, quan, per privilegi del rei Carles III, es va segregar i va adquirir la categoria de vila. Des de llavors ha mantingut la seua autonomia.
A causa de la seua situació geogràfica, al llarg dels anys ha patit un aïllament que l’ha portat a mantindre la seua autenticitat com a petita comunitat rural i d’escassa població. En els seus carrers es respira l’ambient propi d’un poble de muntanya.
Construïda a finals del segle XVII, s’hi troben dos retaules de bona qualitat, atribuïts a Joan de Joanes i deixebles, l’estat de conservació dels quals és bo. A més, s’hi poden apreciar dues belles talles de Sant Miquel i de la Mare de Déu del Rosari. L’altar major va desaparéixer a conseqüència de la Guerra Civil, però encara en queden petites mostres.
Ha sigut restaurada i es troba en perfecte estat de conservació. Hi consta la signatura del pedrapiquer i està datada sobre l’any 1700.
Restaurada recentment, es troba en perfecte estat de conservació.
Està ubicat a l’antic ajuntament. És un dels pocs arxius històrics municipals de la Comunitat Valenciana que es conserva complet.
En aquest arxiu es troben documents des de l’any 1400 fins als nostres dies, amb sèries completes d’anys, de les quals historiadors i erudits ja han realitzat diversos llibres.
Aquests documents poden consultar-se també en l’Arxiu del Regne de València, el personal del qual va fer l’inventari, classificació i microfilmació de tots.
Situada al mateix edifici (antic ajuntament), s’hi realitzen exposicions amb una periodicitat quinzenal, que comprenen, entre els seus temes, tota la gamma d’arts plàstiques (escultura, aquarel·la, oli, fotografia, dibuix, ceràmica, etc.), així com exposicions monogràfiques (música, botànica, recuperació de fotografia popular, etc.).
Està ubicat en un cup (cubo) a Puebla de San Miguel.
El que ens ocupa va ser comprat per l’Ajuntament per a ubicar-hi un museu etnològic, on el visitant podrà admirar tots els utensilis que s’empraven antany en les labors que es feien des que es plantava la vinya fins que s’obtenia el vi elaborat.
Aquest edifici complementa l’anterior. Dedica la primera planta a centre de restauració i taller; la segona planta, a l’agricultura de secà; i la tercera, a la ramaderia i la fusta, que són les tres activitats econòmiques que han caracteritzat aquest poble.
Hi ha dos assentaments ibers sense estudiar i un jaciment de fòssils de dinosaure que es troba en estudi.
S’hi poden veure nombroses mostres de l’arquitectura popular, entre les quals cal destacar un parell de llavadors en perfecte estat de conservació i la teulera.
De su gastronomía destacan platos como el típico el bollo de sardinas y panceta, el “rustido” de conejo y pollo, y la olla de pueblo. En cuanto a los postres, se elaboran “les congretes” y la “regañá”.
El aceite de oliva virgen que de forma tradicional se produce en la almazara del pueblo vertebra la gastronomía de Matet. Es el oro líquido que está presente en un guiso típico, el conocido como Rustido, que se cocina con pollo y conejo.
El paisaje de Matet es muy montañoso pese a estar cerca del Mediterráneo, con una altitud aproximada de 574 m sobre el nivel del mar. El clima es templado y sano, con temperaturas medias aunque, en invierno se llega a temperaturas negativas y en verano se superan los 30º, con lluvias escasas.
Sus calles son más bien estrechas y tortuosas y, a veces, presentan cuestas algo pronunciadas pero fácilmente transitables. Posee una plaza de bastante capacidad delante de la Iglesia Parroquial y otras tres de menor superficie en distintos lugares de la población.
Debido a su situación geográfica, el paisaje de Matet es muy montañoso y su término abrupto presentando alturas destacadas como el Morterico (862 metros), el Rector (855 metros) o el Carro (835 metros), también comprende algunas zonas de llanura o navas.
Hoy Carrícola es un municipio eminentemente agrícola, en el término hay cultivos de frutales, olivos, vid, naranjos, así como una gran variedad de hortalizas. El año 1982 los agricultores carricolinos apostaron para obtener un ahorro relativo de agua, introduciendo en la huerta un sistema de distribución entubada y riego localizado por goteo, empezando a funcionar en sustitución de del milenario sistema islámico de regadío tradicional. Más reciente ha sido la apuesta generalizada por la producción ecológica.
Pl. San Miguel, 1, 46140 Puebla de San Miguel
Telèfon: 96 213 00 35
A-3, s/n, 46140 Puebla de San Miguel (València)
V-363 s/n 46140 Puebla de San Miguel
Telèfon: 660 127 491
C/ Talega, 16, 46140 Puebla de San Miguel (València)
Telèfon: 683 603 453
© Copyright 2020, Generalitat
