Villores
INICI
POBLES
ITINERARIS
MAPA
REGISTRO
Festa de Sant Antoni, en què es fa l’eixida de Sant Antoni, la Filandrona i les botargues, que recorren alegrement els carrers de la vila, i que culmina amb l’encesa d’una foguera monumental. La foguera, coneguda com la barraca, es munta i es vist el mateix dissabte, amb la llenya que s’ha fet uns dies abans. La peculiaritat de la Santantonà de Villores es troba en la gentilesa dels veïns del poble, que obrin les portes de sa casa per a oferir dolços, fruita seca i vi de la terra a tota la comitiva.
Heu d’anar per la CV-10 fins a Cabanes, agafeu la carretera que va direcció Sant Mateu, i enllaceu-la amb la N-232 en direcció a Morella, seguiu per la CV-14 direcció Zorita del Maestrazgo i, finalment, agafeu la CV-119 fins arribar a Villores.
Villores és un municipi situat al nord i terra endins de la província de Castelló. Està situat en el vessant d’una muntanya, prop del riu Bergantes. És un poble amb poc més de 40 habitants, que limita amb els municipis de Forcall i Ortells. Emmarcat dins del paisatge de relleu abrupte que caracteritza la comarca dels Ports, el municipi es troba a una altura de 748 metres i té un clima continental, amb hiverns freds i estius calorosos. Per a arribar-hi, s’ha de creuar el riu Bergantes per un llarg pont de 119 metres, construït l’any 1925.
En temps dels ibers aquesta àmplia zona va ser ocupada per l’antiga tribu dels ilercavons, que controlava el tram final del riu Ebre, i que abastava part de les actuals províncies de Tarragona, Lleida, Terol i Castelló. L’any 1233 el territori va ser conquistat pel noble aragonés Balasc d’Alagó, que actuava al servei de Jaume I. Els fets que van ocórrer posteriorment ens han arribat una mica confusos, ja que els historiadors mantenen versions ben diferents: mentre uns afirmen que Villores es va convertir en un senyoriu laic, altres diuen que el municipi era de titularitat eclesiàstica. Al segle xix, Villores, com la majoria de poblacions de la comarca, va participar activament en les guerres carlines i va patir les greus conseqüències que qualsevol enfrontament bèl·lic comporta. Durant la primera meitat del segle xx el municipi va viure la cruesa de la Guerra Civil i la difícil etapa dels maquis, encara que no va haver de lamentar cap mort política. En la dècada dels seixanta es va produir un fort moviment migratori cap a les ciutats, arran de la forta crisi que es vivia a la zona. Hui, superats ja els anys difícils, Villores és un poble tranquil i acollidor, que atrau viatgers apassionats per la bellesa de les coses senzilles, naturals i autèntiques; un lloc encantador que convida a gaudir del temps i a assaborir cada instant.
Passeig per la ribera del riu Bergantes, que porta fins a l’únic molí d’aigua de Villores: el molí de la Cova. Enclavat a l’abric d’una gran roca i envoltat d’una bellesa natural, el visitant no pot passar per alt el rellotge solar de la façana. Per arribar al molí es pot eixir de la vila per l’antic abocador o agafar la carretera CV-119 i seguir el camí de les hortes que hi ha 100 metres abans d’arribar al pont del riu.
L’espai més bucòlic de Villores es troba al voltant de la font que, a la dècada dels 60, va ser l’única que proporcionava aigua potable als seus habitants. Els safareigs –utilitzats encara hui per a llavar la roba–, el conjunt de xiprers de l’antic calvari i unes fantàstiques vistes completen la màgia d’aquest nostàlgic racó.
Carrer de la Creveta, carrer de la Font, carrer Bonet, carrer Sant Roc i carrer de la Costera. Uns trets molt característics defineixen els carrers que desemboquen a la plaça de la Vila: escarpats, estrets i amb un encant especial. Quan el visitant hi passeja, descobreix un conjunt de cases que es mantenen fidels a l’arquitectura original i que conserven peculiars detalls, com les portes de doble fulla, que permetien obrir la part superior per a il·luminar i ventilar l’habitació i deixar la inferior tancada per a mantindre’n la privacitat.
Situades en la part alta de la vila, es pot descobrir una singular herència del patrimoni rural dels Ports: un conjunt d’eres comunals i els seus pallers corresponents. Aquest era el lloc on els pagesos portaven els cereals recol·lectats per a fer-ne la batuda. Una vegada separat el gra de la palla, guardaven la collita als pallers. Actualment, es conserven en bon estat.
A pocs quilòmetres de Villores i envoltada d’unes impressionants vistes de la vall del riu Bergantes, hi ha la torre Sinyó, una magnífica torre medieval que va ser construïda sobre una roca i, posteriorment, utilitzada com a masia. Per a descobrir-la, cal seguir el camí que hi ha 250 metres abans d’arribar al quilòmetre 3 de la CV-119, carretera que arriba fins a Luco, un poble de la província de Terol.
Per arribar a l’única ciutat iberoromana coneguda en terres de Castelló, cal prendre el camí de la Font, passar primer pel mas de la Torre Folch i, a continuació, pel mas de Dolç. Finalment, s’arriba a Lessera, un jaciment arqueològic de gran importància que es troba a la Moleta dels Flares, al terme municipal de Forcall. Per a visitar el jaciment s’ha de demanar la clau a l’oficina de turisme de Forcall.
Al quilòmetre 7 de la CV-119 en direcció a Luco, naix el camí on es poden trobar restes de l’antiga via romana que unia les terres d’Aragó amb les del litoral valencià: un tram de 368 metres de longitud que eixia perpendicularment a la Via Augusta, a l’altura d’Intebili, prop de Benicarló. La ruta obsequia el visitant amb una interessant mostra del llegat històric de Villores i, a més, amb unes postes de sol espectaculars.
Palanques
C/ Plaza, s/n – CP 12311
Tel: 964177555
Villores
C/ la Font.
Tel.: 639 819 383 (Es recomana reservar)
C/ La Font, 16 12311 Villores
Telèfon: 646 864 089
El dissabte més pròxim a Sant Antoni (17 de gener), Villores celebra la tradicional Santantonà, una festa profanoreligiosa carregada de folklore medieval. La festa comença amb la benedicció dels animals, segueix amb el repartiment de les coquetes i l’aiguardent, i continua amb l’eixida de Sant Antoni, la Filandrona i les botargues, que recorren alegrement els carrers del poble. La festa culmina amb l’encesa d’una foguera monumental. La foguera, coneguda com la barraca, es munta i es vist el mateix dissabte, amb la llenya que s’ha fet uns dies abans. La peculiaritat de la Santantonà de Villores es troba en la gentilesa dels veïns del poble, que obrin les portes de sa casa per a oferir dolços, fruita seca i vi de la terra a tota la comitiva.
La setmana més pròxima al 15 d’agost, Villores s’omple de música, balls, jocs i una àmplia oferta d’activitats participatives, com el concurs de paelles o diversos campionats. Tampoc falten els menjars populars i el sopar de germanor, que es du a terme l’últim dia de les festes. Un sopar que requereix tot un dia de preparatius: encendre el forn del poble, preparar la llanda, omplir la plaça amb taules i cadires… i amb la qual s’acomiaden les festes patronals en honor a la Mare de Déu del Roser.
L’Aplec dels Ports és una manifestació reivindicativa, cultural i festiva. Cada any, un dels pobles de la comarca s’encarrega d’organitzar l’esdeveniment, programant tot tipus d’activitats amb la finalitat de reivindicar la cultura, la llengua i la identitat de la seua gent, així com exigir a les administracions un millor tracte i visibilitzar els problemes d’aquests xicotets nuclis rurals: despoblació, carreteres deficitàries, escassos centres d’atenció sanitària, manca de recursos a les escoles rurals, etc.
Es fa una rogativa a la Balma el dissabte anterior al dilluns de Sant Vicent.
Rogativa al peiró de Sant Joan el dissabte més pròxim al 6 de maig.
Benedicció de vehicles i dinar popular el diumenge més pròxim al 10 de juliol.
Villores va ser conquerida per Balasc d’Alagó. Històricament va formar part del terme general de Morella, encara que mai va ser una de les denominades aldees de Morella, perquè era un senyoriu laic. Segons Viciana, Balasc d’Alagó, l’abril de 1233, va fer donació del lloc al monestir de monges de Sigena. Al segle xvi, Francesc Joan Ciurana era senyor de Villores i de Todolella, mentre que la jurisdicció criminal pertanyia a la vila de Morella. En 1806 en posseïa el senyoriu, al costat del de Todolella, Francesc Vidal i Roca.
Com quasi totes les poblacions del Maestrat, va prendre part activa en les guerres carlines.
El marqués de Villores tenia el seu palau a l’actual edifici de l’Ajuntament, i era propietari de múltiples terres. Els primers habitants van ser moros i, a partir de llavors, la ramaderia es va convertir en font principal de riquesa.
El Castell: en la part alta de la vila es troben restes d’una torre de defensa medieval o d’una petita fortalesa, coneguda pels veïns com el Castell.
Palau dels marquesos de Villores (segle xvi).
És l’actual Ajuntament. Casa pairal de la família Comí durant l’Edat Mitjana. Al segle xvi se’n va reformar la façana i el vestíbul seguint els postulats arquitectònics del Renaixement. Al segle xviii el palau va passar a mans del marquesat de Villores.
En la façana destaca una gran portada sobre la qual es veuen les armes de la família, les portes i les finestres decorades amb petites columnes salomòniques, motius vegetals i animals, i una garita amb una funció més decorativa que defensiva. Després de la seua reforma, la casa dels Comí es va convertir en la residència més important de Sant Mateu. En 1632, va servir d’allotjament al rei Felip IV, al seu germà l’infant-cardenal Ferran, i al seu fill, l’infant Baltasar Carles, i al juliol de 1837, durant la primera guerra carlina, al pretendent Carles Maria Isidre de Borbó i al general Cabrera, el Tigre del Maestrat.
Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés
Està situada als afores de la població, en la part alta del poble, just a la banda del castell, aspecte no casual, en ple camí de pujada a les eres. Aquesta ermita és un edifici que a primera vista no sembla un temple religiós a l’ús: apartada del nucli urbà, amb aparença d’església petita, amb campanar propi, etc. Per contra, està tan integrada amb les pallisses veïnes que s’hi podria confondre perfectament. Sobre la seua història particular, és molt interessant citar un comentari al respecte que fa Manuel Rubio, rector de Villores llavors, en la revista Vallivana de l’1 de maig de 1922, amb motiu del 38é Sexenni de Morella. Diu així:
L’insigne germà Francisco Martín, de la vila de Fortanete, va ser el fundador d’aquest ermitori de Villores l’any 1738. Ell mateix va ser qui el va dedicar a la Santíssima Mare de Déu, amb l’advocació de la Mare de Déu del Bon Succés. Està situat en la part alta, al nord d’aquest poble. La seua construcció és senzilla: té una sola nau quadrangular, amb prou capacitat, i té un retaule xorigueresc. En 1860 va ser visitat per l’Il·lustríssim Senyor José Miguel Pracmáns i Llambés, bisbe de Tortosa, i per aquest motiu el nostre santuari va ser enriquit amb indulgències. Que el poble i la comarca de Villores, sobretot Forcall, han professat sempre especial i tendra devoció a la sagrada imatge, bé ho confirmen els nombrosos exvots que adornen l’ermitori. La sagrada imatge és invocada com a peculiar advocada contra certes malalties de les vísceres. Però la Mare de Déu del Bon Succés és més particularment encara invocada per a implorar la seua protecció en favor d’aquells que solquen els mars, i es confia en ella la feliç arribada a terme de la seua travessia. Segur, doncs, que també Villores respondrà a la crida de Morella, i acudirà sumant la seua representació a la d’altres pobles en les solemnes festes sexennals i, assenyaladament, a la grandiosa processó de les Torxes, que sens dubte serà un dels seus millors números. Mentrestant, preguem a la Mare de Déu del Bon Succés que corone amb feliç èxit tots els piadosos anhels de la Junta General de Festes de Morella.
Església parroquial
Dedicada a la Mare de Déu del Roser: alçada al segle xviii sobre una antiga església de dimensions més reduïdes, aquesta construcció d’estil neobarroc i una sola planta està dedicada als sants Joan Baptista i Joan Evangelista.
La nostra terra es caracteritza també per la riquesa dels bolets. Els mesos de tardor formen part de la temporada micològica en la nostra comarca. Molts visitants s’acosten al nostre territori per trobar aquest magnífic producte culinari.
Frito: el frito, conserva de porc o carn a l’orsa, és una recepta que es fa normalment en els mesos d’hivern i amb motiu de la celebració de la matança del porc. Aquest tipus de cuina permet la conserva de la carn (llom, costella, xoriç o llonganissa) durant tot l’any. Es tracta de fregir en oli amb alls uns filets grossos de llom de porc, costella, llonganissa o xoriç. Després, es col·loquen en pots de vidre, junts o per separat, i es cobreixen amb oli d’oliva. Deixem els pots en un lloc fresc i sec o en la nevera i tindrem carn llesta per al consum en qualsevol moment. També cal dir que aquesta tècnica de conservació d’aliments es repeteix en diferents tipus de carn, com podria ser amb el conill.
Típica recepta de pastes al llarg de la història. Es tracta de fer una espècie de cresta dolça. En l’interior es posa confitura, que s’obté de mesclar la carn de la carabassa, mel i sucre. Per damunt de la pasta que cobreix la confitura s’empolvora una miqueta de sucre. El dia de Sant Antoni, es reparteix una coqueta de confitura a tots els participants que beneeixen els seus animals.
Típica recepta que se sol fer en mesos d’hivern. Es basa en la mescla d’una part d’aigua, una de sucre i una d’ametles en una paella fins que el sucre es desfà en l’aigua i aconsegueix impregnar-se en la pell de l’ametla. De vegades aquesta recepta pot resultar complicada en cuines de vitroceràmica, ja que s’ha de controlar de forma molt exacta la temperatura del sucre perquè no se’ns quede tot una massa junta de sucre i ametlles, ja que si no, obtindríem crocant.
Consisteix a fer una truita d’arròs, sense coure’l. Una vegada feta, es bull amb caldo de carn fins que l’arròs està cuit.
Plat típic per a celebrar el Nadal o Carnestoltes. Consisteix a fer unes pilotes que porten el pa com a base. Aquestes pilotes porten un bon sofregit de magre, formatge curat, ou, all i julivert. Els dos últims ingredients no s’hi afigen en totes les cases per igual. Una vegada fetes les pilotes es bullen amb caldo de carn. La part més difícil d’aquest plat és la mesura exacta de l’ou, ja que si se n’hi afig massa, la pilota quedarà molt dura i poc agradable; però si, en el cas contrari, en porta poc, la pilota es desfarà quan la bullim amb el caldo.
Creïlles a la brasa: se solen menjar el dia en què la gent del poble va a la muntanya a agafar llenya per a fer la barraca amb motiu de la celebració de Sant Antoni. Se solen acompanyar amb ceba amb vinagre i alls cuits amb la calor de la brasa.
Aquesta varietat de creïlles (Helianthus tuberosus) es caracteritza per produir gasos si se’n mengen moltes, d’ací prové el seu nom popular. Normalment es consumeixen macerades prèviament amb vinagre, com si foren cogombrets o vitets en vinagre.
Les ametles tendres, que no tenen closca dura, es posen dins d’un pot amb aigua, sal i saboritja (planta labiada aromàtica, ramosa, de fulles estretes lanceolades i flors blanques o violetes, les fulles de la qual s’usen com a condiment).
El caragol sempre ha sigut un animal que ha estat present en la gastronomia local. En l’ambient natural i geogràfic en què estem podrem trobar dos tipus de caragols: els caragols d’hort o negres i els caragols blancs o baquetes. El primer tipus de caragols es troben bàsicament prop de les hortalisses i dels llocs humits. No destaquen per la seua carn saborosa, per tant s’han de cuinar amb un bon sofregit o salsa. En ocasions es guisen amb algun tipus de carn, com podria ser el conill. En canvi, el segon tipus de caragols es troben en llocs més rocosos i secs, són molt escassos però alhora molt saborosos, ja que s’alimenten bàsicament de romaní o farigola, per tant quan es cuinen no és necessari acompanyar-los amb una gran quantitat de salses o espècies, ja que tenen molt de sabor. Se solen afegir a la paella.
És una de les receptes més típiques del municipi. El dia 17 d’agost, i com a culminació de les festes patronals, se celebra un sopar popular a la plaça de la Bassa, en el qual tot el poble prova aquest plat, elaborat durant aquest dia per voluntaris del poble. Consisteix en un plat de creïlles i corder guisat al forn. Es confecciona en un recipient de llanda, d’ací prové el seu nom. En aquesta superfície es posa un llit de carn, es pot fer amb carn de vedella, però el més comú és fer-ho amb carn de corder. Damunt d’aquest llit s’afigen creïlles tallades a rodanxes i, per a rematar, s’hi afig julivert, ceba, all, pimentó roig, pebre roig i canyella al gust. La cocció d’aquest plat es fa en el forn antic de llenya del poble, que es troba dins del bar i és un recurs molt valorat per tots els veïns.
El poble de Villores s’ha dedicat a l’elaboració d’espardenyes des de temps immemorials. Encara que l’agricultura i la ramaderia han estat sempre una important font de riquesa per a la població, la indústria artesanal de l’espardenya va esdevindre el motor de la seua economia des de finals del segle xix fins a la dècada dels 50, i va viure la seua època daurada en el període comprés entre les dues guerres mundials. Posteriorment, la liberalització de l’economia i la creixent facilitat per a importar matèries primeres van comportar una forta crisi d’aquesta indústria i l’emigració de gran part de la població de Villores cap a Catalunya i Castelló. La tradició, però, va arrelar tan fort al poble que encara hui es poden trobar persones elaborant espardenyes d’espart o cànem a l’entrada de casa o al carrer mateix, quan el temps ho permet.
L’Aplec dels Ports se celebra l’últim cap de setmana del mes de juliol. Consisteix en una manifestació reivindicativa, cultural i festiva. Cada any, un dels pobles de la comarca s’encarrega d’organitzar l’esdeveniment, programant tot tipus d’activitats amb la finalitat de reivindicar la cultura, la llengua i la identitat de la seua gent, així com exigir a les administracions un millor tracte i visibilitzar els problemes d’aquests xicotets nuclis rurals: despoblació, carreteres deficitàries, escassos centres d’atenció sanitària, manca de recursos a les escoles rurals, etc.
Els seus inicis es remunten al 1978, any en què alguns joves de la comarca van convocar una reunió a Todolella per a tractar els problemes als quals estaven sotmesos, reivindicar els seus drets i fomentar el sentiment de pertinença a una comarca, a una història comuna, dignificar el fet de ser persones nascudes en un àmbit rural, amb una llengua, cultura i tradicions homogènies.
Any rere any es van anar succeint aquestes reunions, que es van completar progressivament amb les danses de cada població i amb altres elements del ric patrimoni de la comarca, així com amb actuacions musicals per a donar un caràcter festiu a l’esdeveniment. Així, després de quasi quaranta anys de trajectòria, l’Aplec dels Ports continua tenint el gust reivindicatiu amb què va nàixer, i ha aconseguit paral·lelament la consideració de festival musical, amb uns matisos molt especials, en l’organització del qual participen de manera altruista tots els habitants de la població amfitriona, des dels més joves fins als ancians.
Gràcies a la seua important i llarga trajectòria, així com pels seus valors democràtics i la seua aportació a la defensa de la llengua i la cultura valencianes, aquest esdeveniment comarcal ha estat reconegut amb el premi Vicent Ventura 2015 de la Universitat de València i el premi al Valencià de l’Any 2016, de la Fundació Huguet.
Mostra de cinema amb pel·lícules que tenen com a tema central, d’una manera o altra, les diverses formes de veure l’entorn rural i de viure’l. Aquesta mostra se celebra tots els anys el primer cap de setmana de juliol a la localitat de Villores.
És un festival de titelles a la comarca dels Ports. Amb aquest esdeveniment artístic i cultural, portem la disciplina del teatre de titelles a una terra on l’art i els simbolismes formen part de la seua identitat i on es respira germanor, participació i ganes d’acollir a tots aquells que ens vulguen visitar. I amb les diferents propostes de teatre itinerant que hi ha programades volem que els titelles arriben a cada un dels pobles dels Ports que han volgut participar-hi, i generar així una nova activitat per a dinamitzar els nostres municipis, la seua gent i els seus visitants.
Clima continental amb hiverns austers i fresc a l’estiu.
El municipi es troba situat en el vessant d’una muntanya, a la vora del riu Bergantes, a una altura de 750 m aproximadament sobre el nivell de la mar. Paisatge muntanyós, amb ribera de riu i terme municipal xicotet. Centre urbà de carrers costeruts i amb pendent. El clima és continental amb temperatures suaus a les nits d’estiu.
Com la majoria de les terres dels Ports, Villores es caracteritza per tindre un paisatge agrest, molt ric en flora i fauna. Muntanyes altes, senders i barrancs són l’hàbitat de cabres hispàniques, àguiles, voltors, perdius, llebres, senglars i cabirols. Els boscos de pins, roures, alzines i carrasques tofoneres són l’entorn on creixen gran quantitat de plantes aromàtiques i medicinals, així com una extensa varietat de bolets i tòfones. De nit, Villores convida a deixar-se atrapar per la màgia del seu cel; de dia, a retrobar-se amb l’encant dels seus paratges. Espais naturals amb una important presència de fòssils del Cretaci inferior i un riu Bergantes que transporta una extensa biodiversitat. Precisament, per a garantir la conservació d’aquest variat ecosistema, el riu va ser declarat lloc d’interés comunitari (LIC).
Pl. La Vila, 1, 12311
Telèfon: 964 17 10 85
Correu electrònic: info@villores.es
C/ La Font, 12311, Villores (Castelló)
Telèfon: 639 819 383
© Copyright 2020, Generalitat
