Història

Vallibona és una població d’origen musulmà, encara que conserva un topònim valencià d’origen llatí. Limita amb la població de Morella, conquistada pel rei Jaume I d’Aragó cap al 1232. El seu primer senyor feudal va ser Balasc d’Alagó, qui va concedir la carta de poblament en 1271. La seua importància romandrà marcada pel període d’esplendor de Morella en els segles xiv i xv, gràcies a el comerç del vi i la llana.

Durant l’Edat Moderna es va independitzar de Morella, concretament l’any 1691. Durant aquest període la seua economia i la seua població van créixer, cosa que es va veure reflectida en l’augment de masies pel seu terme municipal, en les reformes barroques a l’església arxiprestal i, fins i tot, en la participació en la guerra de la lliga d’Augsburg contra Lluís XIV, tal com mostren documents de finals de segle xvii.

Amb la Guerra de Successió la localitat va quedar com a nucli austriacista, però poc se sap sobre el conflicte bèl·lic al municipi. Només se sap en 1716 el bisbe de Tortosa manà fer les misses en castellà, acollint-se al Decret de Nova Planta.

Monuments civils

Ajuntament: Edifici d’interés arquitectònic, en el qual també es troba l’antiga presó.

Monuments religiosos

Església parroquial

Dedicada a l’assumpció de la Verge, amb un interessant treginat en la volta. Construïda al segle xiv.

Construïda en la segona meitat del segle xiii, és la típica església de repoblació, d’una única nau, capçalera plana i coberta de fusta a dues aigües amb arcs diafragma. L’entrada, precedida per un porxo, es fa a través d’una senzilla porta dovellada de tradició romànica. Quan hi accedim, trobem un interior barroc, de principis de segle xviii, cobert per una volta adornada amb esgrafiats, que desenvolupen un interessantíssim programa iconogràfic.

En aquesta església es van celebrar, entre 1411 i 1414, algunes de les reunions que van portar a Morella el rei Ferran, el papa Benet XIII i sant Vicent Ferrer, per a concloure amb la divisió eclesial i papal, coneguda com Cisma d’Occident. Probablement, aquests esdeveniments històrics i la importància de la ciutat morellana, a la qual pertanyia Vallibona, van propiciar la riquesa que anirà atresorant l’església parroquial i, concretament, l’obra de la seua sostrada medieval. Descansant sobre els arcs diafragma de pedra es pot observar la sostrada medieval. De fusta policromada, la pintura conserva un colorit viu, en el qual predominen el roig, el groc i el verd. Escuts nobiliaris, escenes cortesanes, representacions bíbliques, animals antropomòrfics, flors, grafies cúfiques, etc. configuren un artesanat que ha estat considerat com un dels més rellevants d’Espanya i encara d’Europa. Un altre element valuós de l’església, que encara que és un moble està inserit en l’estructura, és l’òrgan, de 1791.

El porxo de l’església

L’església de Vallibona té dos accessos. L’entrada lateral és la més antiga i conserva un portal de tradició romànica, que queda protegida pel porxo. Aquest, a més de protegir l’entrada lateral, també cobreix el carrer que envolta l’església per aquest costat. Té una coberta llenyosa i s’hi accedeix a través de dos arcs apuntats situats als extrems del porxo. Tres arcs de la mateixa traça es disposen en el mur sud. En la façana de l’església podem trobar un gran retaule ceràmic que recorda l’agermanament entre els pobles de Pena-roja de Tastavins i Vallibona. És des d’aquest punt d’on parteix, cada set anys, la pregària a Pena-roja de Tastavins, que inicia un pelegrinatge que es remunta a finals de l’Edat Mitjana i que, segons es diu, mai s’ha deixat de celebrar, ni tan sols durant les guerres. Així doncs, com a mostra d’agraïment, els descendents vallibonencs, acompanyats per un seguici de visitants, renoven el vot donat a la Verge de la Font tornant en rogativa fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Font.

Campanar mudèjar

Vallibona va tindre muralles d’origen musulmà, de les quals hui només en queden restes. La torre del campanar era una de les tres torres de defensa de què disposava la població. Actualment forma part de l’església parroquial. Aquesta torre és de planta quadrada i consta de dos cossos. El primer és de maçoneria i al seu interior hi ha l’escala d’accés. El segon allotja les campanes, és de planta huitavada i està construït amb maó. La torre es corona amb un capitell, de planta octagonal de teula. El campanar, en el seu conjunt, té un fort gust mudèjar. Pel que fa a la resta de fortificacions, podem destacar les restes de la Torre del Molí, situades a pocs quilòmetres de la vila, al costat del riu Cérvol. Són els vestigis d’una torre que sembla que ja existia a l’època en què va ser poblada la vila i que està situada en el reconegut Molí de la Torre. També, destaca la fortificació del Mas de la Torreta, que és una construcció medieval amb una torre per a la defensa.