Torrechiva
INICI
POBLES
ITINERARIS
MAPA
REGISTRO
Els 11,8 km2 del terme municipal de Torrechiva, a causa de les seues condicions orogràfiques i climàtiques, tenen grans extensions de bosc, en què les espècies predominants són els pins i les alzines.
L’agricultura és quasi exclusivament de secà i els camps s’ubiquen en el clàssic abancalament en terrasses, encara que hui en dia gran part d’aquests estan abandonats. També trobem cultius de regadiu, sobretot de cítrics, en la part més baixa del poble, al costat del riu Millars.
Aquests bells paisatges, junt amb unes temperatures molt agradables a l’estiu, fan que a Torrechiva augmente la població de manera considerable durant els mesos estivals.
El paradís estival de Torrechiva són els tolls que el riu Millars va creant al seu pas pel terme municipal. Encara que podem comptar 6 o 7 tolls coneguts, amb profunditat i accessibles, qualsevol racó és apte per a xapotejar i refrescar-se.
En un parell d’aquests tolls, fa uns seixanta anys, es van afonar dos ponts que en passaven per damunt, i es van quedar blocs de pedra que ara serveixen per a nadar d’un a l’altre. En altres tolls hi ha grans roques des de les quals els més atrevits boten a l’aigua. En totes les parts l’aigua és fresca i cristal·lina i els accessos són fàcils.
Cal recordar que el riu és una zona totalment natural, que depén de quant i com la cuidem cada un dels visitants.
Els quasi 12 km2 de terme municipal tenen grans extensions de bosc, en els quals predominen els pins i les alzines. També hi ha, majoritàriament, cultius de secà, que s’ubiquen en bancals, encara que hui en dia part d’aquests estan abandonats. Les muntanyes del terme municipal de Torrechiva i dels municipis adjacents ofereixen infinitat d’oportunitats. Hi ha unes quantes rutes de senderisme amb què recórrer senders, camins i barrancs, i visitar miradors, coves, masies abandonades i, fins i tot, les ruïnes d’un poblat iber.
Els carrers de Torrechiva són estrets i laberíntics, gràcies a la seua influència àrab. Les façanes són o bé encalcinades de blanc, o bé de pedra, ja que segueixen un ritme arquitectònic tradicional. La ronda de Millars és un magnífic mirador sobre el curs del riu, és un carrer que rodeja el poble i un meravellós passeig d’un quilòmetre a penes.
Només hi ha dos o tres carrers amb una pendent pronunciada, la resta del poble és pla, cosa que el fa apropiat per a passejos agradables.
Les veïnes i els veïns mantenen les seues finestres i portals amb plantes i flors, cosa que fa que siga un poble molt acollidor.
Un de descans, un amb taules de pícnic i torradors, un altre infantil i un altre amb elements per a l’exercici de la tercera edat.
Tenim també un poliesportiu cobert amb cistelles de bàsquet, porteries, xarxa, un rocòdrom i, també, un frontó. El municipi guarda aquell ambient en què les portes de les cases estan sempre obertes, perquè la vida és tranquil·la i familiar.
Està dedicada a sant Roc. La descripció actual és senzilla: una nau única amb tres capelles adossades al costat esquerre. És d’estil barroc desornamentat o renaixentista. En el campanar hi ha una campana de 1790 i una altra matraca més menuda.
L’origen de la parròquia és confús; s’estima que s’estableix sobre 1545, quan el poble tenia 12 famílies cristianes. La parròquia continua tenint vida, perquè a banda d’una missa setmanal, s’arrepleguen aliments i roba per a Càritas.
Encara que la seua funció no està determinada clarament, podria haver sigut part d’una alqueria musulmana o, potser, una torre de vigilància de l’estret que forma el riu Millars en les proximitats de la localitat.
Aquesta torre es troba submergida en l’estructura urbana de la part més antiga del poble. Fa uns anys es va restaurar i ara es pot veure quasi tota la seua forma cilíndrica, a més, dins hi ha un museu sobre un habitatge antic i una zona d’exposicions variables, a més d’un fantàstic mirador del poble i de la vall del riu Millars.
Un dels grans atractius i visita obligada per als amants de l’espeleologia és la Cueva de los Judíos, ubicada al tossal d’El Mojonet, i altres dues cavitats que formen part del mateix sistema.
Està ubicada al terme de Torrechiva però, tenint en compte el paratge on es troba i l’accessibilitat d’aquesta, la cova està més pròxima a Fuentes de Ayódar que al primer municipi.
Es troba en el vessant est-nord-est d’El Higueral, entre les dues cimes, a penes definides en el terreny. La trobem en una esplanada menuda, davall de les cimes. S’ha de parar atenció perquè, a causa de la mala herba i a pesar dels deu o dotze metres de diàmetre que en mesura la boca, no seria difícil caure’n dins.
Tapes, entrepans, hamburgueses. Els dissabtes es fan pizzes per encàrrec.
Telèfon: 626 06 36 08.
L’Hotel Xauen està situat a 50 m de les aigües medicinals de Montanejos i té un gimnàs i un balneari amb piscina coberta. Les habitacions de l’Hotel Xauen disposen d’aire condicionat, televisió i vistes a les muntanyes i a la ciutat. Totes inclouen calefacció central, caixa forta i bany privat amb eixugador de cabells. L’Hotel Xauen alberga un restaurant que serveix cuina tradicional de l’Alt Millars. També hi ha un bar on els hostes poden relaxar-se prenent una copa, així com un saló de lectura i una zona de connexió wifi gratuïta. El circuit de balneari de l’hotel inclou una banyera d’hidromassatge, dutxes de sensacions, sauna finlandesa i banys turcs, entre altres. Els xiquets poden accedir al balneari en un horari determinat. Els hostes podran practicar senderisme per les muntanyes i pinedes de la contornada.
Av. Fuente de Baños, 26, 12448, Montanejos (Castelló)
Telèfon: 964 13 11 51
5 de gener: Cada 5 de gener rebem ses majestats els Reis Mags d’Orient, que entreguen un present a cada xiquet a l’església. Normalment, després, sopem tots els veïns junts al local sociocultural.
17 de gener: Sant Antoni és la primera festa de l’any i la més especial per als veïns de Torrechiva, perquè és molt íntima i familiar. Se celebra en petit comité el 17 de gener i es torna a celebrar en gran el dissabte següent a aquesta data. És tradicional que, després de sopar carn torrada, el rector beneïsca els animals, s’encenga una gran foguera i es facen tres voltes al poble: en la primera es cala foc la foguera; en la segona et donen una rosca de pa, i en la tercera, un got de vi. Més tard, un piscolabis dona forces per a la nit, en què un grup musical amenitza la vetlada. Després, amb les brases de la foguera, els més festers torraran la carn que ha sobrat del sopar.
L’organització de les festes depén dels clavaris. Actualment, queden cinc grups d’amics o familiars que cada any es relleven per a organitzar aquest esdeveniment.
Carnestoltes: Els últims anys, per a Carnestoltes s’ha organitzat un tast de vins i maridatges, a part d’una festa infantil de disfresses.
Pasqua: Durant la Setmana Santa s’organitzen diversos actes culturals i festius, el més famós dels quals és el Mesón de la Tapa. El Mesón de la Tapa és l’oportunitat per a gaudir de la gastronomia del nostre poble, perquè es preparen diversos plats típics d’ací i se’n gaudisca en una festa amb un grup musical, normalment d’estil rumber.
24 de juny: Aquest dia festiu, o a vegades el dissabte més pròxim, se celebra l’inici de l’estiu amb una nit de festa.
Últim dissabte de juliol: L’associació Abejorrock organitza un festival amb diferents grups musicals d’estil rock, punk, etc.
15 d’agost: Són les festes patronals dedicades a la Mare de Déu d’Agost i s’organitzen diferents actes. Per exemple, actes religiosos, com misses i processons. També musicals, amb orquestres conegudes en tota la província, grups de jotes i divertides xarangues. Els espectacles taurins són de gran importància, gràcies a l’organització impecable de la penya taurina. També s’organitzen concursos de paelles, de frontó, de disfresses, etc.
A més, fa un parell d’anys es va recuperar la tradició de presentar la reina de les festes, la seua cort d’honor i els seus acompanyants.
Generalment, les festes són del 12 al 17 d’agost i les organitza la Comissió, que, a més, organitza esdeveniments al llarg de l’any per a recaptar diners per a aquesta setmana.
Durant les festes d’agost la població augmenta fins a ser més de 1.000 habitants.
1 de novembre: En aquest dia festiu se solen organitzar diversos actes culturals, que canvien cada any, però solen anar dirigits als més menuts: cine infantil, xocolatada, manualitats.
6 de desembre: Per al pont de la Puríssima ja és tradició acudir al dinar popular. Aquest dia se serveix el plat típic, olla de cards, i es gaudeix d’un grup musical. A més, els xiquets i xiquetes del poble busquen l’arbre de Nadal a la muntanya i, amb l’ajuda dels majors, el col·loquen enmig de la plaça i el decoren com cal. Se’ls sol agrair aquesta faena amb una xocolatada popular.
31 de desembre: L’última nit de l’any se celebra amb un sopar de gala i un grup musical.
Torrechiva és un lloc plàcid i perfecte per a gaudir de passejos, d’esports de muntanya, de la seua piscina amb vistes a la vall del Millars, de dies relaxats i de les temperatures estivals agradables de què gaudim a l’interior de Castelló. Els xiquets i xiquetes juguen tot el dia al carrer, les persones majors s’asseuen a xarrar a l’ombra i els joves gaudeixen d’una cervesa al bar després d’un dia d’escalada, senderisme o ciclisme.
Torrechiva és famós entre els amants de l’escalada, a causa de la zona d’escalada de tots els nivells que hi ha a Peñas Altas, ideal per a escalar a l’hivern per la seua orientació al sol. A l’estiu només és recomanable anar a primera hora del dia o a última hora de la vesprada.
L’activitat favorita dels veïns i veïnes de Torrechiva és anar als diferents tolls que el riu Millars crea al seu pas pel nostre terme municipal.
Enclavada a la comarca castellonenca de l’Alt Millars, Torrechiva és una població d’origen àrab que al llarg de la història ha sigut escenari d’avatars històrics.
El municipi va ser conquistat per a les armes cristianes pel rei Jaume I en el segle xiii. Lloc de moriscos, entre 1565 i 1572, la seua població ascendia a 17 cases. Amb l’expulsió dels moriscos, la població va quedar reduïda a 16 llars en 1646 i fins al segle xix va formar part del ducat de Vilafermosa. Així mateix, durant les guerres del segle xix, va estar, quasi sempre, ocupada pels carlins.
Les principals produccions agràries durant els segles xviii i xix eren els cereals, les garroferes, els ametlers, les oliveres i les moreres. Gran part de les finques dedicades a això van desaparéixer en el segle xx.
Com a mostra dels seus orígens, trobem la torre de Torrechiva, situada al carrer Sant Antoni de la població. És una construcció d’origen àrab que data del segle xiii. La parròquia, dedicada a sant Roc, té un origen confús, però degué ser construïda en 1545. També és mostra dels orígens del poble el nucli urbà, ja que els carrers són estrets i laberíntics. A més, actualment continuen seguint un ritme arquitectònic amb parets o bé de pedra o bé encalcinades en blanc. Encara es pot veure el palau del duc de Vilafermosa a Torrechiva, que ara és un habitatge familiar.
Els plats típics són l’olla de cards, l’arròs al forn i les sopes d’all.
Torrechiva manté la cuina típica casolana basada en productes naturals i en prioritza les carns, en especial la de porc senglar, molt abundant al terme.
Destaquen dolços com el pastisset de cucarrons, el pastisset farcit, el pastisset d’agost i el pa beneït.
Dos plats típics de la festa de Sant Antoni són el rotllet i la tortadeta de Sant Antoni, feta amb pasta de pa i anisets.
Superfície del municipi de Torrechiva: 1.185 hectàrees (11,85 km²). Altitud del municipi de Torrechiva: 347 m d’altitud
Coordenades geogràfiques:
Latitud: 40.0498
Longitud: -0.397193
Latitud: 40° 2’ 59” Nord
Longitud: 0° 23’ 50” Oest
A l’estiu, les temperatures fresques i la presència del riu Millars converteixen Torrechiva en el petit paradís de centenars de veïns.
A l’hivern, el fred és sec i les cases es calfen amb llars de foc a terra. Això, juntament amb la tranquil·litat d’un poble de 75 habitants a penes, fa que Torrechiva es convertisca en un entorn rural entranyable i acollidor.
Les nits són estrelades tot l’any i la naturalesa que ens envolta és palpable: es poden albirar porcs senglars, raboses, cabres salvatges i cèrvids; se sent el cant dels pardals i fins i tot se sent el curs de l’aigua del riu Millars.
Quant a les pluges, en un any cauen uns 400 litres per metre quadrat, i es concentren sobretot a la primavera i la tardor.
© Copyright 2020, Generalitat
