Llocs d’interés del municipi

Mirador de Sempere: Magnífiques vistes a l’embassament de Bellús.

Llocs d’interés en la comarca

Covetes dels Moros: Es tracta d’un grup de coves-finestra, o coves artificials amb orificis en forma de finestra, penjades a la meitat d’un penya-segat rocós. Situades al barranc de la Fos, al vessant dret, tan sols a uns 300 m al nord del nucli urbà medieval de Bocairent, és el grup més complex i nombrós de tots els de la capçalera del riu Clariano, on hi ha altres petits grups als barrancs situats entre Bocairent, Ontinyent i Alfafara. És també el més famós i el grup del qual més s’ha escrit. Consta d’unes 50 finestres, que donen accés a altres tantes cambres, així com de 9 finestres més, que tan sols estan iniciades i inacabades. Les finestres es disposen en 3-4 nivells, però sense formar “pisos” regulars. Probablement la majoria d’aquestes cambres van ser concebudes per a estar aïllades, almenys en un principi, ja que totes tenen argolles d’ancoratge per a les cordes.

Monestir rupestre de Bocairent: L’edificació actual és una peça de gran interés, que recull en les seues entranyes una altra encara de més valor; un antic convent subterrani que va ser excavat en la roca i que només uns pocs han tingut l’oportunitat de contemplar, ja que va ser tancat en el segle XVIII.

La primera impressió del visitant quan entra a la capella és de sorpresa, en contemplar un recinte de 48 metres quadrats ben conservat tallat en la roca, amb el sostre esculpit a manera de motlures amb una gran precisió, diverses estances comunicades, una espècie de gran campana-respirador que ix a l’exterior (el gran fumeral troncocònic d’uns 10 m d’altura estava obert a la part superior), tot un conjunt rupestre perfectament conservat.

A l’interior del convent, els visitants poden contemplar l’església, utilitzada per les monges tal com estava fins a l’any 1700 i com a lloc d’oració fins a l’any 1900.

El Pou Clar: És un paratge que alberga importants valors naturals i paisatgístics. El riu Clariano naix allà mateix i en els primers metres configura un seguit de pous excavats per l’aigua sobre roca calcària conformant un paisatge bé singular de formes arredonides i de làmines d’aigua tranquil·les. La forta vinculació d’aquest paratge amb la població local ha fet que cada pou tinga un nom, de dalt a baix s’anomenen Pou dels Esclaus, Pou Clar, Pou Gelat, Pou de la Reixa, Pou Fosc i Pou dels Cavalls.

Parc Natural de la Serra de Mariola: La serra de Mariola s’alça entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, i és compartida per les poblacions d’Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina i Muro de Alcoy. Molt arrelada en la cultura popular valenciana, els seus paisatges han sigut i són un regal per a habitants i visitants. Aquest paisatge és herència de l’aprofitament tradicional dels rics recursos naturals que al llarg del temps van fer nevaters, pastors, llenyaters… La presència humana al llarg de la història a la serra queda evidenciada per les troballes arqueològiques, les caves o pous de neu, masies, castells i ermites que la farceixen. La mateixa orografia de la serra, presidida per l’emblemàtic Montcabrer, les pastures, la neu, les herbes aromàtiques i medicinals, els refugis naturals… i, especialment, l’aigua, conformen la seua forta personalitat.

Aquests i molts altres valors són els que van motivar la protecció de quasi 17.000 hectàrees amb la declaració de Mariola com a parc natural el 8 de gener de 2002.