Rutes per Espadilla

Espadilla

Villanueva de Viver La felicidad en el fondo de un Puchero

Rutes per
Espadilla
Cada pas, una aventura

Com a atractiu principal, es troba el recorregut pel sender PR-CV 314, per a accedir a Peña Saganta (10 km). El nou sender PR-CV 386 – Camí a la Cueva Negra, discorre pel nord-oest de la població fins a arribar al vèrtex geodèsic. Bells paisatges per a ascendir al cim de Peña Saganta, meta de tot visitant que admire els bells paisatges per a arribar davant d’un espai ple de llum que s’engeganteix com un monument violent i ferm.

Ruta PR-CV 386 – Camí a la Cueva Negra

El sender PR-CV 386, de tipus circular, té una longitud de 12,5 km i una derivació als municipis de Toga, Torrechiva i Fuentes de Ayódar. Partint del poble, discorre pel nord-oest fins al vèrtex geodèsic i en el seu recorregut es troben les fonts del Melic, del Sastre i de la Piqueta, a més d’un gran nombre de corrals i altres mostres de patrimoni rural arquitectònic (pedreres de calcària i eres), històric (masies abandonades i trinxeres de la Guerra Civil) i fites geològiques (coves, abrics, fronts de falla, etc.).

Datos rápidos

  • Circular: Sí
  • Desnivell: 603 m
  • Altitud màxima: 804 m
  • Altitud mínima: 324 m

Fàcil

11,98 km

PR-CV 314 – Espadilla – Peña Saganta (més variant castell d’Espadilla)

Peña Saganta s’erigeix com una majestuosa talaia d’Espadilla amb els seus 723 metres d’altura i la seua impressionant cara sud, una imponent paret calcària de prop de 200 metres completament verticals.

Deixem el cotxe al camp de futbet d’Espadilla, lloc on comença el sender PR-CV 314, sender que seguirem durant tot el recorregut, i comencem a seguir-lo.

El sender, en primer lloc, ens porta cap al Jardí Botànic d’Espadilla, un petit recinte que ens mostra les plantes que podem trobar a la contornada.

El camí, primer, avança per una pista mentre va guanyant altura molt suaument.

Després d’uns quants metres la senda es va estretint fins a arribar a un pal indicador, moment en què la pista es transforma en un sender estret.

Ací la senda va serpentejant entre pins i muntanya avall mentre es va endinsant en el barranc de la Piqueta.

Just en el moment en què arribem al llit del barranc, fem un gir brusc a l’esquerra per a abandonar-lo i començar una forta pujada per un terreny un poc descompost.

Després de guanyar uns quants metres, tornem a deixar baix el barranc per a planejar novament i anar avançant metres entre la pineda, just als peus del castell d’Espadilla.

Continuem avançant molt còmodament mentre aprofitem per a fer fotos de l’impressionant entorn que ens envolta.

Al cap d’una estona de continuar, tornem a creuar-nos amb el llit del barranc de la Piqueta, metres abans de topar-nos amb la font de la Piqueta.

Ací, de nou, ens tocarà fer un gir brusc a l’esquerra.

Tornarem a pujar ràpidament per a deixar el barranc avall, però no durarà molt, ja que ens tocarà tornar a travessar-lo pocs metres més avant.

Poc abans de ficar-nos novament en la pineda, si ens girem, podrem contemplar l’omnipresent Penyagolosa, el gran Gegant de Pedra visible des de quasi tota la geografia castellonenca.

De sobte, el bosc desapareixerà per a deixar pas a un mantell de boix, només tacat per alguna formació de calcària i el mateix sender.

Aquest serà el senyal que ens indicarà que hem arribat a un petit tossal.

Ací ens tocarà perdre un poc de cota per un terreny cada vegada més incòmode de transitar.

Després d’un encreuament, situat al barranc de la Carbonera, tornarem a començar a pujar.

A mesura que anem avançant, cada vegada és més present la roca calcària, senya d’identitat principal de tota la comarca de l’Alt Millars.

Al cap una breu estona, arribem a la lloma de Peña Saganta, des de la qual ja és ben visible el seu cim pla, res a veure amb la cara nord, que és molt agresta.

Continuarem planejant fins a arribar a un petit tossal que és l’encreuament que ens portarà fins al mateix cim.

Per sort, ací el sender està molt xafat i ben marcat, ja que amb la immensa quantitat de matolls seria fàcil perdre’l.

I per fi, després d’una bona estona de pujada, arribem al cim de Peña Saganta, amb els seus 723 metres d’altura.

Des d’ací les vistes de la vall del Millars són impressionants i ens permeten divisar infinitat de muntanyes i poblacions; llàstima de la calitja, ja que de ben segur que des d’ací seria visible el mar.

En arribar novament al tossal seguirem recte pel mateix sender PR-CV 314.

Després d’un breu planeig, de seguida comencem a descendir per un sender bastant vertical i un poc descompost que posarà a prova els nostres genolls.

Una vegada que fem un gir cap a l’est, ens topem amb un petit monticle de pedres que resulta ser un aljub.

Després de fer les fotos continuem descendint, ara per un terreny molt més pla i agradable per a caminar.

Al cap d’una breu estona arribem a un petit clar amb una paleta indicadora, des de la qual ja podem divisar el riu Pequeño.

Ara anirem avançant per davall dels cingles de Peña Saganta, sempre amb el Turio a la nostra dreta.

El sender va descendint a poc a poc mentre la muntanya ens mostra estratificacions impressionants, així com el preciós canyó llaurat pel riu Pequeño.

Una estona després de deixar arrere els murs, quan ja podem divisar la cara est de Peña Saganta, el sender es torna molt més amable.

Anirem avançant fins a fer un gir a l’oest, moment en què ens endinsarem en el barranc de la Carbonera.

Una vegada travessat, el camí tornarà a avançar vorejant unes boniques estratificacions seguint un sender empedrat.

Poc després de deixar arrere aquesta paret, ja amb el cim nord de Peña Saganta ben visible, ens trobarem amb la desviació cap al castell d’Espadilla.

En aquesta primera part d’ascens al castell, tot i que el sender tira més cap a dalt, no presenta cap dificultat i avança tranquil·lament entre la frondosa pineda.

No és fins a fe un gir brusc a l’esquerra que la senda comença a serpentejar de forma molt més vertical, de manera que fins i tot haurem d’ajudar-nos de les mans en algun punt.

El tram realment delicat arriba just al final, ja a la base del castell, on ens trobem amb un passamà de corda.

Després d’anar avançant amb atenció per l’aresta per la qual està la muralla del castell, per fi arribem al que era la torre d’aquest.

Aquest castell d’origen islàmic se situa a una altura de 543 metres i, ubicat en la cresta agresta que separa els barrancs de la Carbonera i la Piqueta, encara conserva part de la torre, algunes restes de la muralla i un petit aljub, amb el qual cal anar amb molt de compte, ja que se’ns apareix com un forat al terra que no està indicat.

Una vegada fetes les fotos de rigor, toca començar la part més delicada de la ruta, el descens per la cresta descomposta i esvarosa del castell.

Ja amb la part més delicada superada, només ens queda desfer el camí fins a arribar a l’encreuament.

Des d’ací ja només ens queda seguir un descens suau per un sender molt ben conservat mentre observem cada vegada més a prop el poble d’Espadilla.

De seguida ens veurem caminant per damunt del camp de futbet, lloc on hem deixat el cotxe i on finalitza la nostra ruta.

 

Datos rápidos

  • Circular: Sí
  • Dificultat tècnica: mitjana (sense la variant del castell, fàcil)
  • Dificultat física: fàcil
  • Punt més alt: 723 m
  • Punt més baix: 304 m
  • Desnivell positiu: 750 m
  • Desnivell negatiu: 750 m
  • Desnivell acumulat: 1.500 m
  • Cims ascendits: 1
  • Temps en moviment: 3 hores 40 minuts
  • Velocitat mitjana: 2,76 km/h

4 h 6 min

Mitjana

11,36 km

GR333.9 Espadilla-Torrechiva

El GR 333 és una sendera de llarg recorregut de 103 km , que enllaça els 15 pobles que conformen la Mancomunitat Espadán – Millars

Datos rápidos

  • Circular: No
  • Dificultat tècnica: mitjana (sense la variant del castell, fàcil)
  • Punt més alt: 769 m
  • Punt més baix: 299 m
  • Temps en moviment: 4 hores
  • Distancia : 9.460 metros

4 h

Mitjana

9,5 km