Rutes per Benimassot
INICI
POBLES
ITINERARIS
MAPA
REGISTRO
Descripció:
Comencem el camí en Benimassot. Enfront de l’arc que dona a l’entrada al poble trobem el cartell informatiu del nostre sender. D’ací agafem l’antic camí que ens porta a Tollos, hui en dia pista de servei a les diferents partides rurals. Creuem Tollos i en eixir de la població trobem un nou cartell informatiu. Continuem per bona pista i planejant cap al barranc de Malafí passant pels Corrals de les Penyetes. Una vegada ens acostem a les parets, el barranc s’estreteix per a deixar-nos pas pel seu llit fins a arribar al Pla de Petracos, zona en què podem admirar les pintures rupestres de tipus macroesquemàtic. Des del Pla de Petracos agafem altura per un camí i una pista molt ben senyalitzats; la baixada al poble la farem per un tram de l’antic camí entre valls que està empedrat en trams. Després de passar pel dic del riu Castells ens dirigim a Castell de Castells, on aproximadament haurem cobert la meitat del nostre itinerari. Per a arribar a la població hem de desviar-nos de la circular 1 km aproximadament. Al poble podem trobar un petit hotel i unes quantes cases rurals, així com l’àrea recreativa “El Castellet”, on podem passar la nit. També hi ha bar i restaurant.
De tornada al sender comencem la pujada cap a Famorca. Aquest és un dels trams més bonics del recorregut i també el més dur, sens dubte. Passem pel costat de les ruïnes d’un molí i per unes quantes fonts on ens podem refrescar. Abans d’arribar a Famorca passem pel paratge de la Cova (antics corrals enclavats en coves amb molt d’encant). Des d’ací ―travessant, primer, Famorca i, després, Facheca― arribem a Benimassot, on finalitzem l’excursió.
11 h
Alta
35 kms
Fàcil
14,29 km
Descripció: Comencem el sender a l’esquerra del panell d’inici, per on travessarem la carretera per davall d’un pont, per un passeig de formigó imprés, fins a arribar al llavador o font de l’Esperit Sant (3). Continuem pel camí de formigó fins a arribar a l’encreuament amb un senyal vertical, on abandonem el PR-CV 168 i agafem el camí en direcció a la dreta. Continuem pel mateix camí uns 500 m, on comencem el sender per a ficar-nos al barranc del Moro. Al cap de minuts agafem altura i als 2 km des de l’inici trobem un encreuament que ens porta fins al Sester, una cova, a la nostra dreta. El sender continua recte (7). Seguint la mateixa pujada ens trobem amb una petita construcció amb una font (9). Continuem la pujada per la dreta de la font just davall de les parets verticals que ens porten fins al senyal que ens indica la pujada cap al Pla de la Casa (11). La pujada des d’ací és el més pronunciat del recorregut. Una vegada dalt divisarem a uns 30 m el pou de neu del Pla de la Casa, però abans podrem desviar-nos uns metres a l’esquerra per a fer cim i després tornar a baixar (13). En aquest punt enllacem amb el PR-CV 24, on continuem en direcció sud fins a arribar a un senyal vertical (fita) que ens indica per on baixar. La baixada és un poc escalonada i esvarosa; haurem d’anar amb compte fins a arribar a l’encreuament on enllacem amb el PR-CV 23 (16) i a pocs metres baixant per un camí arribem a la font Roja (17) on abandonem el PR-CV 23 i PR-CV 24 travessant el barranc del Cirerer per una senda que ens porta, fins a passar a la cara nord de la Serrella, per un tossal marcat amb una fita (18). A uns 500 m de distància trobem un pou romà, el Pouet de Campos (19), on deixarem a la nostra dreta una senda i n’agafarem una a la nostra esquerra just davant del pou, on iniciarem el descens pronunciat fins a arribar a una edificació nova de pedra (20), on abandonem el sender i es converteix en camí de formigó uns 100 m. A continuació es converteix en asfalt fins a arribar al mateix poliesportiu de Facheca (23). Just davant del poliesportiu agafem un camí de terra que ens porta entre camps d’oliveres i ametlers i seguint les senyalitzacions horitzontals anem baixant en direcció al riu de Seta. El camí acaba just davant d’uns bancals (27), on, després de baixar un terraplé que tenim a la nostra dreta, entrarem en el llit del riu de Seta (29). Continuem pel mateix llit del riu si el cabal ho permet en direcció nord fins a arribar a una revolta a l’esquerra, on davant tindrem una edificació en ruïnes. Per aquell mateix lloc i cap a les ruïnes abandonarem el riu de Seta (32). En aquestes ruïnes comença el camí de la Salema, on començarem l’ascensió des del riu fins al camí que a 500 m es converteix en asfalt. A 200 metres més trobem l’enllaç amb el PR-CV 168 en el corral de la Salema (34), amb un senyal vertical. Continuem pel camí asfaltat, on anem trobant derivacions per a veure un forn de calç (35), una cova d’arena (36) i un sester (37). Només abandonar la derivació del sester enllacem amb la carretera CV-720. Ens dirigim cap a la nostra dreta i després d’uns 600 m arribarem al punt final i de partida del sender.
Descripció:
Partirem de Quatretondeta, per la carretera de Facheca, CV-754, i l’abandonarem immediatament per un camí que s’inicia per la dreta, camí dels Clots, en direcció SE (panell informatiu i senyalització vertical de les sendes PR-CV 23 i PR-CV-24). Una vegada sobrepassat el depòsit d’aigua del poble arribarem a una bifurcació al costat d’una carrasca centenària, de port singular. Girarem pel camí de l’esquerra. Mentrestant, podrem observar la impressionant cara nord de la Serrella amb les seues singulars formacions rocoses d’agulles esmolades i rectes, anomenades els Frares. Prosseguirem l’ascens suau entre cultius tradicionals d’ametlers i oliveres per a arribar, a continuació, a la font de l’Espinal, on hi ha un panell informatiu de la microreserva de flora existent a la zona i dels Frares de Quatretondeta.
Des de la font continuarem per un sender que, serpentejant, s’eleva en una forta pujada cap al barranc Fondo. Al començament discorre entre una densa pineda i continua flanquejant un tram de pedregars abundants. En aquesta zona, elevada i abrupta, podrem contemplar algun bosquet de carrasques, així com exemplars disseminats d’aurons, freixes i fajos; l’hedra, al mateix temps, apareix recobrint els ombrívols murs rocosos.
La senda s’endinsa en el marge esquerre del barranc, que el remunta en traçat aeri i vertiginós. Així arribarem a la font Roja, d’aigua excel·lent, al costat de la qual hi ha una caseta de captació i regulació de l’aigua del brollador que hi ha a prop (que és canalitzada fins al depòsit de Quatretondeta), amb abeurador i taules de fusta que conviden al descans. En aquest punt s’enllaça amb el PR-CV 182: Facheca – Pla de la Casa.
Ací refusarem el sender que, travessant el barranc (N), es dirigeix cap a Facheca (PR-CV 182). Nosaltres agafarem el camí que parteix des de la font en component sud, i arribarem immediatament al punt de separació del PR-CV 23, que continua recte pel camí cap a Benasau i que refusarem.
Haurem de girar a l’esquerra i seguir un senderet que, entre pins, ens conduirà fins a l’ampli coll de Borrell (o Bardals), amb magnífiques vistes, cap a llevant, del Pla de la Casa i la Mallada del Llop.
Continuarem per un sender que, cap al nord, ascendeix fortament pels interminables penyalars que es desplomen des de l’alt de les penyes de Borrell. La pujada és dura i fatigosa. En algun descans, mentre ens reposem de l’esforç fet, podrem apreciar cap a ponent el gran clevill del barranc, sobre el qual es drecen els poderosos cims de l’Heura i la Serrella. El sender va girant cap a l’est mentre suavitza progressivament el pendent i arriba a un herbós altiplà on abunda el coixí de monja i la sàlvia, entre altres espècies protegides i en fase de recuperació. A la nostra esquerra, a uns cent metres del sender, es troba el Clot del Pla de la Casa, un forat ampli quasi imperceptible en els nostres dies, en el qual es depositava i s’emmagatzemava la neu cobrint-la rústicament amb pals i branques per a conservar-la i posteriorment comercialitzar-la. En l’actualitat, entre l’abundant pedregar que rebleix la nevera, sobreïx un exemplar d’auró com volent delatar la presència d’aquest modest testimoni de la desapareguda indústria de la neu (punt de directriu 9 per a localitzar-ho).
Seguirem planejant pel senderet fins a arribar a la nevera del Pla de la Casa, en un enclavament paradisíac al peu del cim.
Només ens queda remuntar les últimes escarpes acimades i, després de passar pel costat de les ruïnes del que va ser una antiga torre de sentinella d’origen musulmà, el castell de Queroles, enfilar-se fins al cim punxegut del Pla de la Casa, des d’on, més enllà dels farallons ciclopis que ens circumden, podrem gaudir d’una visió realment extraordinària cap a tots els punts cardinals (6.120 m) (2 h 30 min).
© Copyright 2020, Generalitat
