Pavias

Pavias

Pavias
Descobreix la terra que encisa per la seua naturalesa

Descobreix el secret de Pavias

Descobreix la terra que encisa per la seua naturalesa

Enamora’t del municipi que entre les muntanyes és abraçat pel pi blanc, la surera, el grévol, el teix, la savina, el roure valencià i l’auró. Un entorn paisatgístic de gran bellesa. El pi blanc, la surera, el grévol, el teix, la savina, el roure valencià i l’auró són algunes de les múltiples espècies que es poden trobar en les nombroses rutes de senderisme de què disposa el municipi i la seua economia està basada en l’agricultura de secà, en la qual destaquen cultius com l’olivera, l’ametler o el cirerer.

Com arribar-hi

La manera més senzilla d’arribar-hi és a través de l’autopista A-23 de Sagunt a Somport fins a les proximitats de Jérica, on s’enllaça amb la CV-195 en direcció a Caudiel.

Al final de la travessia de Caudiel cal desviar-se a la dreta per a agafar la CV-203; a uns 12 km es troba Pavías. El poble es troba a 83,7 km de València i a 53,6 km de Castelló de la Plana.

Situació geogràfica

Situat al sud de la província de Castelló, entre les conques dels rius Palància i Millars, ens trobem amb el Parc Natural de la Serra d’Espadà. Aquest parc muntanyós d’interior destaca per albergar 19 petits municipis, entre els quals es troba Pavías, amb els seus 14,5 km2 de superfície inclosos dins del parc, la qual cosa ens dona una idea de la riquesa de la seua naturalesa i els seus paisatges.

El principal recurs natural és l’entorn paisatgístic de gran bellesa. El pi blanc, la surera, el grévol, el teix, la savina, el roure valencià i l’auró són algunes de les múltiples espècies que es poden trobar en les nombroses rutes de senderisme de què disposa el municipi.

Les nombroses fonts fan que les rutes siguen agradables per als senderistes que les transiten. Dins del mateix municipi i al costat dels llavadors es troba la font de la Cueva Santa, que sustenta la població.

Pavías és un dels municipis més interiors que es troben al parc i el més elevat d’aquests, amb una altitud de 738 m.

Arribar a Pavías és fàcil per carretera. Des de València, per Caudiel i Higueras. Des de Castelló de la Plana, passant per Ayódar i Torralba del Pinar.

El seu nucli urbà està situat en una fondalada als peus de les muntanyes Morrón, Serretilla, Grana i Atalaya, i al costat de la rambla d’Artea.

Llocs d’interés (del municipi i de la comarca)

Fuente del Pozo

A l’eixida del poble i en la carretera que porta a Torralba, gran espai natural, molt ben conservat, on hi ha paellers i taules per al pícnic. Hi podem trobar diferents espècies d’arbres, tots amb el seu nom científic. Tot això ha sigut possible gràcies al gran esforç d’un grup de voluntaris que en el seu dia van apostar per conservar el nostre entorn i fer dels nostres recursos un lloc on poder descansar a l’ombra en els estius calorosos. També, i de manera temporal, s’hi ubiquen unes pistes de petanca.

Fuente de Juncosa

També pròxima al municipi, hi trobem una bassa de reg que ha fet les delícies dels més grans quan s’utilitzava de piscina. En el camí cap a la font ens trobem amb un circuit de rehabilitació muscular.

Fuente de Artea

Ubicada a la pista que dona accés a les poblacions de Matet i Villamalur, una zona recreativa ampla amb taules i paellers.

Església parroquial de Santa Caterina

Amb mescla d’estils barrocs i neoclàssics, conseqüència de les diferents fases de remodelació al llarg dels anys.

La primera notícia de l’església la trobem en una documentació del segle XVI. Presenta algunes pintures murals, que van ser trobades davall d’una grossa capa de pintura a la calç, suposadament pintades en l’època en què les grans malalties van assolar Europa.

Les pintures van eixir a la llum l’any 1995, quan un grup de restauradors estudiants de València van iniciar els treballs de neteja d’aquestes.

Recentment ha sigut restaurat l’altar i s’està donant a conéixer la gran bellesa d’aquestes pintures. La restauració ha anat encaminada a eliminar les humitats que hi ha en aquest altar.

L’església primitiva, a causa de l’augment de la població, té dues grans ampliacions. La primera va finalitzar en 1736, i l’altra, en el segle XIX, segons la data situada en el cantó de la façana lateral de 1806.

Forn morú

Situat al carrer Major, confronta hui amb l’ajuntament actual.

El forn ha sigut restaurat recentment gràcies al Pla de millora de municipis de la Generalitat Valenciana.

Es tracta d’un dels pocs que queden a la zona. És un edifici amb estructura del segle XV, transformat en 1787 per aquest fi, construït amb maçoneria acarada, a semblança d’una església o ermita. Conserva arcs faixons interessants, sostrada de fusta a doble vessant i una inscripció en la paret en honor del rei Carles III.

Segons la documentació trobada a l’ajuntament, sabem que la construcció es va iniciar l’octubre de 1786 i es degué acabar aproximadament en 1787. L’obra va tindre un cost de 500 lliures. L’interior, d’uns 87 m2, dividit en quatre crugies separades per tres arcs ogivals, està clarament dividit en dues parts: la primera, on està ubicat el forn, d’uns tres metres de diàmetre per un metre amb cinquanta d’altura al centre de la volta; l’altra meitat alberga la taula de pastar el pa i les lleixes de fermentació, el cendrer, dues finestres i l’entrada per la qual s’accedeix baixant tres escalons.

Des de llavors, fins fa pocs anys, el forn ha estat funcionant a la població com a mitjà de vida. És per al poble un gran orgull tindre aquest edifici que serveix en l’actualitat per a albergar exposicions a l’estiu, sense oblidar el que va ser en el seu dia. Per això el 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, s’hi confeccionen els congrets.

Museu Etnològic i Arqueològic

Es troba al costat del forn morú. Va ser inaugurat en 1982, ubicat a l’antic calabós del poble.

El seu objectiu era recollir en un mateix lloc la història de Pavías per mitjà d’una sèrie de peces que formaven part del treball, les labors o l’entreteniment de les gents que vivien ací. Ara com ara es tracta d’un gran museu, en el qual podem descobrir peces arqueològiques, etnològiques i culturals, i on podem recordar com vivien i treballaven les gents que ací vivien.

S’hi poden observar peces arqueològiques (des de l’Edat de Bronze), etnològiques i culturals. També alberga una bona col·lecció de peces enològiques com una premsa de vi o les ferramentes i utensilis per a la recol·lecció del raïm i el tractament dels ceps. Recentment va ser declarat col·lecció museogràfica permanent.

Antic molí

Prop del nucli urbà descobrim les ruïnes de l’antic molí, del segle XVIII, on es pot apreciar l’arc de pedra que sustenta el canal a través del qual es rebia l’aigua de la bassa i que movia el molí, actualment en desús.

Llavadors

Durant molts anys van ser el punt de trobada de les persones que vivien al poble. Estan situats en un extrem del poble al costat de la font. A la part superior es troba el naixement dedicat a la Mare de Déu de la Cova Santa.

Ermita de Sant Isidre

A la part alta del poble trobem les ruïnes del que va ser l’ermita i que hui podem veure excavades i en estudi, i la batedora, ferramenta que va facilitar el treball dur dels llauradors.

Refugis de la guerra

Resguard antiaeri de la Guerra Civil

Poals de vi on començava el procés de la fabricació del vi

Exposició de maquetes

Col·lecció de Temples realitzada per Joaquín Pérez Collado, visitables a l’Església “Sta Catalina” on podem veure: “Sta Maria de la Mar”, “ Notre Dona’m”, “La catedral de Leon” o “El panteó de Roma”

Alt de la cova santa

Situat en la zona anomenada la Lloma, en la pista de Pavies amb Gaibiel es troba el Piló de la Cova Santa, on antigament es veia la romeria de la Cova santa d’Altura, allí mateix existeix un refugi reconstruït on hi ha situat un punt de lectura i unes taules per al gaudi de l’entorn.

Surera

Exemplar centenari i un dels mes Grans de Espadán. (Arbol protegit per la Llei de Patrimoni Arbolero de la C.V.).

Sala – Museu de l’Escola

Recopilació de mobiliari, mapes i utensilis utilitzats a l’escola de Pavies

A principis de 2020 es va començar l’adaptació de l’antic ajuntament per a albergar una sala-museu dedicada a l’escola, ja que se’n conserven el mobiliari i els mapes, recentment restaurats. A més, també es conserven diversos objectes utilitzats en l’antiga escola com ara figures tridimensionals de poliedres de fusta, quaderns d’alumnes, tinters, bola del món, objectes de pissarra…

Es dona lloc, així, a una petita mostra de com estudiaven els xiquets i xiquetes de Pavías. És una exposició viva considerant que en l’Arxiu Històric Municipal estan apareixent els noms de mestres que van exercir en el municipi, els quals es pretén recordar en aquesta sala.

Tot això ha sigut possible gràcies al gran esforç d’un grup de voluntaris que en el seu dia van apostar per conservar el nostre entorn i fer dels nostres recursos un lloc on poder descansar a l’ombra en els estius calorosos.

On menjar (restauració)

Bar Cass Engracia

Pl. Iglesia, 20, 12449 Pavías

Telèfon: 650 653 914

Dónde dormir (alojamiento)

Casa Rural Amparo i José Manuel

La Casa Rural d’Amparo i José Manuel és una antiga casa de poble rehabilitada per a ser la llar per a persones interessades a gaudir de l’entorn del Parc Natural de la Serra d’Espadà. Situada en la plaça del poble i prop de la muntanya, la casa ha obtingut el segell de qualitat Castelló Ruta de Sabor per la cura dels seus hostes

Serveis: 2 habitacions dobles. Cuina. Menjador. Sala d’estar. Fibra òptica. Calefacció per pèl·lets. Pet friendly.

 

Adreça: Plaza de l’Església, 14 Pavies

 

Reserva online: http://www.booking.com/Share-iBsVx8

 

Telèfon: 628 152 939/638 726 654

 

Email: pastper@gmail.com

Apartamentos Caudiel Entre Sierras

És un complex de sis apartaments amb capacitat de 2 a 6 places per a un total de 26 persones (14 dormitoris). Tots els apartaments ofereixen una cuina completament equipada (llavaplats, llavadora, forn, cafetera, etc.), saló menjador i bany complet. L’apartament de la planta baixa (de dues persones) està, a més, adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. També disposa d’un gran saló de 80 m2 que es pot reservar per a fer reunions, seminaris, retirs o cursos. Ens adaptem a les teues necessitats. Ens encanta conéixer gent d’altres ciutats i ensenyar-los la contornada.

Avinguda Montán, 3, 12440 Caudiel.

Telèfon: 678 92 57 80.

 

Hostal Casa Navajas

La Casa Navajas es troba a Jérica i ofereix piscina a l’aire lliure, bar, jardí i connexió wifi gratuïta en totes les instal·lacions. Totes les habitacions tenen TV de pantalla plana amb canals per cable i bany privat. L’establiment ofereix aparcament privat gratuït i servei de lloguer de bicicletes. Les habitacions disposen de pati. Les habitacions de la Casa Navajas tenen aire condicionat i armari. L’establiment serveix un desdejuni continental. La Casa Navajas alberga una terrassa. A Jérica i els seus voltants es poden practicar diverses activitats, com ara ciclisme. El personal de la recepció 24 hores parla anglés, espanyol, italià i rus.

Carretera Navajas-Gaibiel, 10, 12450 Jérica.

 

Casa rural Sharíqua

El Sharíqua està rodejat d’oliverars i ofereix vistes precioses a Jérica i a la regió de l’Alt Palància. Ofereix habitacions lluminoses orientades al sud amb balcó o terrassa privats. Les habitacions del Sharíqua presenten una bonica decoració rústica amb parets de colors. Totes disposen de sofà i bany privat amb eixugador de cabells i dutxa. El Sharíqua serveix un desdejuni de bufet. També disposa d’un bar. El sopar es prepara a demanda i està subjecte a disponibilitat. La casa està a uns 15 minuts a peu de Jérica, a través dels oliverars. El personal pot oferir consells sobre rutes de senderisme o ciclisme, així com consells sobre què veure i fer a la zona. L’establiment està entre els parcs naturals de la serra d’Espadà i la serra de la Calderona. La platja està a 30 minuts en cotxe, i València, a 40 minuts en cotxe.

Camino San Antón, s/n, 12450 Jérica (Castelló).

Telèfon: 964 764 294 – 629 288 007.

Hotel Rosaleda del Mijares

Molt a prop del balneari de Montanejos i del brollador d’aigües termals de la Fuente de Baños es troba l’Hotel Rosaleda del Mijares, hotel de referència a Montanejos. Té 81 habitacions i diversos tipus per a triar, amb tot l’equipament necessari per al vostre descans. Quant a la gastronomia, disposem d’un restaurant amb uns quants salons i servei de menú i carta, un bar amb servei de begudes i menjar més informal i el fantàstic River Club al costat del riu. Per a relaxar-vos podeu visitar el nostre spa lúdic o el genial spa VIP per a més intimitat.

Ctra. de Tales, 28, 12448 Montanejos (Castelló).

Telèfon: 964 131 079.

 

Apartament particular “Casa Lola”

Telèfon: 606 25 22 61  

Pavias

Festes i tradicions

Moltes i variades són les festes que es donen a Pavías i que comencen prompte l’any, començant amb la celebració de Sant Antoni Abat el cap de setmana següent al 17 de gener, amb el repartiment i la confecció dels tradicionals congrets (pasta típica) en el forn medieval i l’encesa de les fogueres la nit del dissabte. El diumenge, durant la missa, es reparteix un congret a tots els assistents i després de la processó es procedeix a la típica subhasta dels congrets elaborats en el forn.

Se n’arriben a coure fins a 700 unitats. Tenint en compte que Pavías té una població censada de 63 veïns, és important destacar la col·laboració de tots per a fer possible que aquesta festa tan típica continue avant. La implicació de la gent per a ser “clavari”, la persona responsable de la festa, és primordial.

És una de les tradicions més boniques d’aquesta petita localitat de la serra d’Espadà.

La primera referència trobada en l’arxiu municipal data de 1853; es tracta d’una carpeta amb el nom “Comptes de les festes de S. Isidre i S. Antoni Abat”. Cal destacar que ja aquell any se celebrava el 15 de maig i actualment es continua celebrant en aquesta mateixa data, encara que la gent ha disminuït de manera considerable.

La festa comença amb una missa i, a continuació, la processó, que té com a característica que la imatge baixa a la font, on es beneeix l’aigua que en brolla perquè no en falte ni per al poble ni per als llauradors. A la vesprada se celebra un berenar popular, en què tots els veïns acudeixen a menjar un trosset del rotllo i unes cireres.

Les festes patronals se celebren a l’agost en honor de la Mare de Déu de la Soledat, al llarg de 15 dies amb esdeveniments diversos, com els tradicionals bous al carrer, cavalcada de disfresses, campionats, revetles…

Així, el 15 d’agost se celebra la Mare de Déu d’Agost; el 16, Sant Roc; el 17, la Mare de Déu de la Misericòrdia; i el 18, per a finalitzar, la patrona, la Mare de Déu de la Soledat. Les festes comencen, primer, amb els tradicionals bous al carrer, que solen ser el cap de setmana anterior al 15 d’agost.

Les activitats culturals d’aquesta setmana són a càrrec de l’Associació Cultural “Artea”, amb actes lúdics per als xavals, com poden ser els campionats d’adults i xiquets dels diferents jocs de taula de la comarca, cavalcada de disfresses, contacontes, teatres, excursions, etc.

El 25 de novembre se celebra Santa Caterina, la patrona de la parròquia. Se celebra una missa seguida de processó.

Activitats/turisme (en família, d’aventura…)

Fuente de Juncosa

Antic molí – Ajuntament de Pavías

Durant tot l’any, s’ofereixen visites guiades dins del nucli urbà on veure els diferents llocs d’interés del municipi, juntament amb les nombroses rutes volem oferir diverses alternatives d’oci tots els visitants.  I arribem a l’estiu, on podem gaudir de pistes de futbol, pistes de petanca, frontó  i una fantàstica piscina, amb vista espectaculars. 

Telèfon: 606 252 261

A Pavías, igual que a les localitats veïnes, degué estendre’s la cultura i influència musulmanes, si bé, al contrari que en les d’Algimia, Matet i Vall, no n’ha romàs cap vestigi aparent.

Història i patrimoni

Durant els segles XI i XII, Pavías apareix vinculat al castell d’Almonesir, el terme del qual estava format pels municipis actuals d’Algimia de Almonacid, Matet, Pavías i Vall de Almonacid, amb una extensió aproximada de 71 quilòmetres quadrats.

Després de la Reconquista, els musulmans que vivien al territori sota jurisdicció del castell formaven l’aljama, comunitat governada per una mescla de lleis cristianes (Furs de València) i islàmiques. L’aljama del castell i vall d’Almonesir incloïa la vall d’Almonesir (Ayr, Algimia, Torresomera, San Juan i Almedinilla), Matet i Pavías.

Un cens poblacional realitzat per Jeroni Muñoz i datat entre 1565 i 1572 indica la població del senyoriu d’Almonesir abans de l’expulsió dels moriscos. S’hi detalla l’existència de 360 moriscos a Ayr (actual Vall de Almonacid), 253 moriscos a Algimia, 68 moriscos i 27 cristians vells a Matet i 189 cristians vells a Pavías. Aquest cens planteja la hipòtesi que la població cristiana (en època musulmana) es va refugiar a Matet i Pavías, punts geogràfics més allunyats de l’aljama de la vall d’Almonesir.

Resulta significatiu el fet que la totalitat d’habitants de Pavías estiguen censats com a cristians vells (aquells que van mantindre la seua fe cristiana fins i tot sota la dominació musulmana). Sembla probable que Pavías mantinguera (almenys des de la Reconquista) una peculiaritat local com a refugi de la població cristiana. Aquesta hipòtesi està reforçada pel fet que, tot i ser evidents els signes arquitectònics de l’època de dominació musulmana a les poblacions d’Algimia, Vall de Almonacid i Matet, resulten completament absents a la de Pavías.

En 1787 el rei Carles III passa a titularitat municipal l’edifici en desús de l’antiga església, on començaria la construcció d’un forn d’estil morú que encara s’utilitza en l’actualitat.

Mentre la riquesa del poble augmentava, reflectida també en els escrits de Cavanilles al seu pas pel municipi, es gestava una gran ampliació de l’església. Amb el suport eclesiàstic, el dels comtes de Pavías i, en especial, de la comtessa, i l’aportació dels veïns, en 1806 es realitza la primera de les ampliacions, que no cessarien fins a 1846 a causa de la segona guerra carlina.

Amb l’entrada de la fil·loxera a principis de 1900, la producció de vi i aiguardent es va veure afectada durament, amb una minva considerable en la seua producció, la qual cosa va provocar la reducció de la població, forçada a buscar faena en altres localitats. Els habitants que van continuar al municipi van intentar salvar la vinya recuperant-ne gradualment la producció. Però l’arribada de la Guerra Civil en 1936 i la paralització del front durant nou mesos al terme municipal van fer que el poble fora desallotjat i evacuat, amb la qual cosa es va perdre per complet la vinya.

Amb l’església, l’ajuntament i les cases saquejades, la postguerra va resultar molt dura per a aquelles persones que, acabada la guerra, van tornar a les seues cases.

A poc a poc Pavías es va anar recuperant. Els successius ajuntaments han lluitat i lluiten per la recuperació del patrimoni i els testimonis de la seua gran història, que continua aportant noves dades.

Artesania/gastronomia

L’olla paviana, el conill amb alls, l’arròs al forn, la paella, els congrets, les gachas i el mostillo són algunes de les exquisitats que hi podem trobar.

apartado 9 foto 7 we

Climatologia/meteorologia/geografia

Superfície del municipi de Pavías: 1.441 hectàrees, 14,41 km²

Altitud del municipi de Pavías: 747 metres

Coordenades geogràfiques

Latitud: 39.9738

Longitud: -0.482402

Latitud: 39° 58′ 26» Nord

Longitud: 0° 28′ 57» Oest

Ecología

Su término municipal se encuentra situado íntegramente dentro del parque natural de la Sierra de Espadán por lo que presenta un relieve muy accidentado. Se encuentra surcado por el barranco de Pavías y la rambla del Perrudo. En él destacan alturas como los picos de Peñalba (881 m) y Huesa (872 m).

Entitats / telèfons d’interés

Bar Meson La plaza

950 653 914

Casa Rural Amparo y José

628 152 939 – 638 726 654

Visites Guiades

606 252 261 – Meri

Ajuntament de Pavies

964 145 542

www.pavias.es

Creu Roja Castelló

902 222 292 / 964 72 80 50

Protecció Civil Castelló

112 / 964 22 05 00

Ajuda en carretera

91 742 12 13

Teleruta

900 12 35 05

https://www.turismodecastellon.com/es/informacion-practica/telefonosinteres

Completa la ruta
(Punts de segellament, com aconseguir-la)

Segell: bar de poble