Fuente La Reina
INICI
POBLES
ITINERARIS
MAPA
REGISTRO
S’arriba a Fuente la Reina des de l’autovia A-23, eixida Barracas, i agafant la CV-207. També s’hi pot arribar des de la CV-20 i, després, enllaçant amb la CV-207.
Distància a Castelló de la Plana → 99,4 km per A-23 i 81,9 km per CV-20
Distància a València → 98,9 km
Distància a Terol → 68,9 km
Distància a Segorbe → 43,6 km per A-23 i CV-207
Fuente la Reina està situat en el vessant septentrional de la Sierra de Montalgrao, en el sector nord-oest de la comarca de l’Alt Millars, en un terreny summament accidentat i agrest. Es troba entre els 800 i 1.000 metres d’altitud.
Limita amb Puebla de Arenoso, Montán, Caudiel i Villanueva de Viver, a la província de Castelló, i San Agustín, a la província de Terol.
El principal monument arquitectònic local és l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (1686). Es conta que quan es va iniciar la construcció de la petita església, les obres van coincidir amb les de l’església de Montanejos. El monument, tot i tindre una grandària reduïda, resulta de gran bellesa.
Si hi entrem, podem observar en la volta unes pintures d’origen indià, que van ser restaurades l’any 2000 per a apreciar-les, així, en la seua totalitat.
Catalogat com a edifici d’interés arquitectònic. A l’interior trobem les oficines municipals, el saló de plens i la biblioteca municipal.
Es troba als baixos del mateix edifici de l’ajuntament. Anteriorment era el forn de la població, on els veïns acudien setmanalment a coure el pa, pastes i algun altre plat. Recentment ha sigut rehabilitat com a sala d’exposicions, i també alberga la recreació d’una escola dels anys cinquanta-seixanta.
Pl. Iglesia, 3 – 12428 Fuente la Reina (Castellón)
A 2,48 km de Fuente la Reina es troba un antic habitatge ubicat a Los Calpes (Puebla de Arenoso). A causa de la seua antiguitat la casa va ser remodelada en 2005.
A la planta baixa hi ha el rebedor, el menjador i la cuina, totalment equipada. D’altra banda, al primer pis té dos banys i un lavabo, i dues habitacions: una de matrimoni amb vistes de paratges pròxims, i l’altra amb un llit individual i una llitera. La casa disposa d’una llar de foc; la llenya per a aquesta és a compte nostre.
A 5,46 km de Fuente la Reina s’ubica aquesta casa fresca a l’estiu i càlida a l’hivern. Entorn impressionant. Amb vistes al Penyagolosa. A 1 h de València i de les pistes d’esquí de Terol. Emplaçament al nucli urbà, afrontant amb la serra. El millor d’una casa rural aïllada i d’una casa de poble, sense els inconvenients de les dues opcions.
Casa tradicional del segle XIX situada al centre del poble de Montanejos (Castelló), al costat de l’església.
Està a prop de la vora del riu Millars i la Fuente de los Baños. La tranquil·litat de l’entorn del poble, el contacte amb la naturalesa, les seues aigües a 25 °C tot l’any, esports de muntanya, running, bici, marxa nòrdica, barranquisme, caiac, ràfting, aigües braves, balneari, spa… faran que la teua experiència siga inoblidable.
El dia 2 d’agost es fa una processó acompanyada de xaranga en honor de la Mare de Déu dels Àngels, que és la patrona de la localitat. També els dies 15 i 16 d’agost se celebren processons i balls en honor de la Mare de Déu dels Àngels i del Rosari.
Durant les dates assenyalades se celebren les festes del municipi, en les quals es fan campionats esportius i jocs tradicionals, parcs infantils, espectacles musicals i jotes, misses i processons, sopar de cabasset, etc.
Durant l’any se celebra la Jornada Mediambiental, el motiu de la qual és destacar i donar valor a la riquesa faunística i floral del terme municipal i promoure la protecció, el coneixement i el gaudi de l’entorn natural que ens envolta.
Entre el relleu accidentat i elevat del terme municipal hi ha diverses construccions tradicionals com la sénia que hi ha al costat la Fuente de Pierres, l’antic Molino de Justo, que aprofitava com a força motriu l’aigua del Maimona; la Calera del Sabinar, on antigament es produïa la calç per a les construccions del poble; l’aljub del Navajo Blanco, que era l’antic abeurador per a animals; o, en general, qualssevol dels corrals que antany van donar recer als ramats del poble.
La població té unes quantes fonts de bones aigües, com la Fuente de la Mangranera, que deixa eixir el seu inesgotable cabal d’aigua a través de 12 canelles (una per cada mes de l’any). Actualment és el punt de captació d’aigua potable per al poble. Està situada en una ombria fresca i agradable, des de la qual es veuen penjades unes cases al tallat rocós que forma el Barranco de la Graja; també anomenada per alguns “la pequeña Cuenca”. Al voltant d’aquesta font s’ha construït una àrea recreativa annexa al llavador municipal.
La Fuente de la Reina és la que dona nom a la població, està situada en el punt en què conflueixen el Barranco de la Graja i el riu Maimona. Segons la llegenda, la reina Elionor de Portugal va curar els seus mals amb les aigües netes i cristal·lines d’aquesta font.
Les primeres dades històriques daten del segle XIII, de les quals, a continuació, es fa una succinta explicació: Durant la conquista del Regne de València pel rei en Jaume I, aquest va anar acompanyat pel noble lleidatà en Guillem de Bellpuig, el qual ocupava el càrrec de conseller reial de la Cort.
Atés el seu càrrec, aquest conseller va negociar i va pactar les condicions de la rendició pacífica de la Plana Alta, l’Alt Millars, l’Alt Palància, així com altres comarques de Castelló i Terol que estaven sota el domini del destronat rei moro de València, el sàyyid Abu Zayd (derrocat pel rei Zayan o Zayyan), el qual va haver de refugiar-se i fer-se fort en els castells de Segorbe i Peníscola.
En una de les clàusules de la negociació, s’incloïa que l’al·ludit monarca moro es convertiria al cristianisme, la qual cosa va complir, i es va batejar amb el nom de Vicent Fernández. No obstant això, va vetlar pels interessos dels seus, raó per la qual va unir els seus exèrcits amb els del rei Jaume I i va enllaçar tant els barons com les dones de les famílies més rellevants o representatives del seu regne amb cavallers i filles dels nobles cristians.
Durant les negociacions de la rendició, i complint el protocol palatí, en Guillem de Bellpuig va conéixer la princesa Fàtima de Fernández d’Abu Zayd, filla de l’esmentat monarca moro, la qual era d’indubtable i reconeguda bellesa, davant dels encants de la qual el referit conseller reial no va poder resistir-se i es va enamorar i casar amb la princesa.
Després del matrimoni d’ambdós, aquests van rebre com a regal de bodes les baronies de Montán, Montanejos, Fuente la Reina i Arañuel, a la província de Castelló, a més del títol nobiliari de barons de Castellmontán.
D’aquest matrimoni va nàixer en Bertrà de Bellpuig i Fernández, que a la defunció de son pare va heretar la baronia de Castellmontán junt amb Montán, Montanejos, Arañuel, Villanueva de la Reina i Fuente la Reina. Un temps després va ser lloctinent del rei en Jaume I a Montpeller (França).
En aquesta població va morir la reina Elionor de Portugal l’any 1348. Segons altres fonts i la tradició oral, únicament patiria en aquest poble una malaltia de la qual s’hi va refer, durant la qual bevia aigua d’una font que hi ha en una pedrera al riu Maimona. Aquesta, segons sembla, tenia propietats medicinals, cosa que la va ajudar a curar-se dels seus mals, per la qual cosa el nom del poble derivaria d’aquest fet.
Gastronomia: La gastronomia del municipi correspon a una mescla de costums culinaris existents a Aragó, per la seua proximitat geogràfica, Catalunya i la Comunitat Valenciana.
Entre els plats més típics trobem: conill amb caragols, olla amb verdures de l’horta, migas de pastor, embotit, pernil serrà, etc.
Puntualment es fan a la plaça del poble torrades amb botifarra, xoriç, cansalada i careta, a l’aire lliure, en dates assenyalades com són les fogueres de Sant Antoni, Sant Blai i Sant Joan.
Al mes de febrer o març es du a terme la famosa calçotada de Fuente la Reina, en la qual es reuneixen els diferents veïns de la localitat, així com un gran nombre de visitants.
És un poble molt tranquil·la, amb un riu, el Maimona, barrancs i uns tolls ideals per al bany.
És un poble com els d’abans, com si no hagueren passat els anys. Té llocs per a fer molt de senderisme, escalar i gaudir del poble.
La millor època per a viatjar a Fuente la Reina és d’abril a novembre, quan hi ha un clima agradable o clima càlid i a penes precipitació. La temperatura màxima mitjana a Fuente la Reina és de 31 °C a l’agost i de 15 °C al gener. El temps i el clima de Fuente la Reina són adequats per a unes vacances de sol.
Fuente la Reina forma part de la Xarxa Natura 2000, xarxa ecològica europea de protecció per a la conservació de la biodiversitat.
Reserva Biològica “La Pinosa”. Espai natural: Sierra de Espina. Hàbitat: pineda de pinastre, carrascar i roureda. Fauna observable: gat salvatge, fagina, geneta, porc senglar, teixó, àguila calçada i esparver.
Reserva Biològica “Navajo Blanco”. Espai natural: Sierra de Espina. Hàbitat: pineda de pi blanc i cultius extensius d’ametler, presència en un límit d’un toll d’aigua dolça amb vegetació palustre. Fauna observable: amfibis, geneta, porc senglar, teixó, esparver i àguila calçada.
Reserva Biològica “La Lomilla Roya”. Espai natural: Sierra de Espina. Hàbitat: roureda, cultius d’ametlers. Hi ha dins de la reserva una petita caseta de pedra seca i un poc tradicional. Fauna observable: conill, fagina, porc senglar, àguila calçada, esparver i falconet.
Reserva Biològica “La Quincha”. Espai natural: Sierra de Espina. Hàbitat: pineda de pi blanc, carrascar i cultius d’ametlers. Fauna observable: porc senglar, teixó, esparver, conill i perdiu.
Reserva Biològica “Navajo Royo”. Espai natural: Sierra de Espina. Hàbitat: pineda de pi blanc. Fauna observable: aus insectívores, fagina, geneta, porc senglar, àguila calçada, esparver, astor, conill i perdiu.
Reserva Biològica “Camino de Andrés”. Espai natural: Sierra de Espina. Hàbitat: pineda de pi blanc, bosquina i cultius d’ametlers. Fauna observable: aus insectívores, fagina, geneta, porc senglar, àguila calçada, esparver, astor, conill i perdiu.
Reserva Biològica “Camino Navajo”. Espai natural: Sierra de Espina. Hàbitat: matollar mediterrani. Fauna observable: aus insectívores, fagina, geneta, porc senglar, àguila calçada, esparver, astor, conill i perdiu.
Teléfono: 964 14 57 00
Correo: info@fuentelareina.es
