Història
Els gravats i pintures rupestres trobats al barranc de la Fita donen fe de l’antiguitat del poblament humà al terme de Famorca. El nucli de població actual deu datar d’època musulmana, encara que l’ètim del topònim es desconeix. Després de la conquista cristiana (mitjan segle XIII), va passar a formar part de la baronia de Guadalest, que es va concedir a Hug de Cardona. Va passar, per herència materna, al besnet d’aquest, Sanç de Cardona, almirall d’Aragó, que va obtindre el títol de marqués del mateix nom en 1542. Posteriorment va passar als Palafox, marquesos d’Ariza, i als Arteaga, ducs de l’Infantat. Va estar habitat per musulmans fins a la seua cristianització forçosa i tenia 26 llars en 1602 (uns 117 habitants). Després de l’expulsió dels moriscos (1609), es va repoblar amb famílies de mallorquins, si bé en 1646 només hi havia 7 cases habitades (uns 32 habitants).
El lloc era conegut en el segle XIX per les expedicions en mules carregades de neu que eixien de la serra cap a la costa.
Patrimoni
Famorca té l’església de Sant Gaietà: està declarada bé de rellevància local. Aquesta església data de finals del segle XVI. A l’interior de l’església es poden veure moltes imatges, totes són de després de la guerra. En la guerra es van cremar totes les imatges, només es va salvar del foc el Jesuset de Praga. També es pot apreciar l’altar major en honor de Sant Gaietà, recentment restaurat.
Rellotge del campanar
Una altra joia de què el visitant podrà gaudir és el rellotge centenari de la torre del campanar, rellotge que hui en dia encara està en ús. A la meitat de l’escala de pujada al campanar es pot entrar en la maquinària del mateix rellotge. Actualment encara se li dona corda una vegada per setmana.